PPsicòpata.

A les darreres setmanes s’ha constatat l’aïllament del PP a l’hora de fer govern. Tant el President del Govern en funcions, Mariano Rajoy, com la premsa cavernícola de dretes, es farten de demanar una Gran Coalició per tal de fer un govern estable, a l’ús de “les democràcies més avançades” –entengueu Alemanya-. Ells que ara van de demòcrates avançats no han entès res. No s’han adonat que el problema de la seua marginació no és “els altres”, “la esquerra” que no pot ni veure a la dreta. No va d’això. Pel que fa a la ideologia econòmica el P$x€ està a tocar del PP i C’s. El gran problema és que el PP té un comportament psicopàtic.

Amb unes poques línies repassarem breument els trets fonamentals dels psicòpates i veureu fàcilment com el PP els reuneix, llevat d’aquells que òbviament només poden ser atribuïts a persones físiques:

a) Encant superficial, gran capacitat verbal  i intel·ligència:

És indubtable que el PP des de l’arribada d’Aznar, era un partit amb encant. Davant el desgast del P$x€ de Felipe González arribava una nova gent al PP, els Aznar, Zaplana, Rato, Cascos, etc., que pareixien més moderns, ja no eixits de la transició. Amb un discurs optimista, que volia semblar més Europeu. Tots engominats, tots ben vestit, lluny de la imatge carca de la generació de la Transició. L’encant, el discurs europeu modern resultaven atractius. A més a més, era gent que semblava preparada, intel·ligent, i intel·ligents foren en desgastar al P$x€ i vendre il·lusions a la gent després de la catàstrofe Felipista-P$x€ra.

Més endavant hem pogut comprovar com la majoria dels seus projectes, i més a la Comunidad Valenciana, són enlluernadors però superficials.

b) Escassa fiabilitat i insensibilitat en las relaciones interpersonals generals:

Com a partit mai s’han mostrat fiables, i les relacions amb altres partits sempre han passat per interessos, per assolir el poder. Eren capaços de pactar amb el CiU i el PNB si no tenien majories absolutes, però que assoleixen majories absolutes, actuen despòticament, incloent amb els que han sigut els seus socis i els partits ideològicament més propers a ells. No tenen ninguna cura per mantenir llaços amb els altres partits, degut al seu tarannà autoritari. Això es demostra ara, havent sigut el partit amb més vots i diputats, no troba ni un sol partit que recolze la seua investidura, ni Coalició Canaria, ni PNB, ni CiU... està absolutament aïllat per haver sigut un dèspota els darrers quatre anys.

c) Falta de remordiments i vergonya:

No senten cap vergonya per ser els hereus del franquisme, no tenen cap remordiment pels crims del franquisme, no s’avergonyeixen de que encara hi haja més de 150.000 persones soterrades en cunetes. I això els deferència de qualsevol partit que no siga d’extrema dreta d’Europa, la Democràcia Cristiana alemanya condemna sense pal·liatius el nazisme, si volen comparar-se amb ells eixa es primera lliçó que haurien d’aprendre.

Per no sols això. No tenen cap vergonya per malversar diners públics amb aeroports, infraestructures deficitàries, inútils i/o absurdes. No tenen cap vergonya ni remordiment per tirar diners amb sobrecostos bestials.

No tenen cap vergonya pels casos de corrupció, ni pel finançament il·legal, ans al contrari, actuen amb un xuleria que espanta.

No tenen cap vergonya en utilitzar i manipular amb els morts del terrorisme per guanyar vots.

No sols aquestes conductes, però el lector sabrà afegir totes aquelles conductes que farien posar vermell a qualsevol persona normal i en el PP són defeses sense cap remordiment ni vergonya.

d) Conducta antisocial sense un motiu que la justifique, comportament maliciós i manipulador, comportament irresponsable, estil de vida parasitari i manca de metes realistes a llarg termini:

Tots aquests trets els reuneix el PP sense cap mena de dubte. És faria llarguíssim entrar en detall amb tots ells, però no obstant en podem ressaltar alguns.

Utilitzar sense justificació els aparells repressius de l’Estat de forma brutal en manifestacions pacífiques, incloent policies que rebenten les manifestacions per justificar la posterior agressió per part dels companys. Amb tot això fan uns excessiu i injustificat de la violència encara que siga contra menors, com el cas de la “primavera valenciana”. No sols això, són capaços d’enviar uns titellaires a la presó per un obra de ficció. No tenen cap escrúpol en fer lleis repressives que vulneren els Drets Humans.

De la irresponsabilitat millor no en parlem, des de com portar l’accident del Prestige –tot un despropòsit des del començament fins al final-, les mentides del 11-M –amb 200 morts per davant-, fins el cas Castor, provocant petits terratrèmols. Altra vegada la irresponsabilitat amb la gestió de diners públics. Irresponsabilitat amb firmar contractes de gestió privada de sanitat garantint beneficis. Irresponsabilitat amb les infraestructures inútils, projectes absurds...

L’estil de vida parasitari és més que evident, no sols el comportament individual dels membres corruptes del partit, també com a partit. Finançament il·legal, fer-se una seu amb diner negre de la corrupció, etc.

e) Autoestima exagerada, egocentrisme patològic i manca d’empatia, crueltat i insensibilitat:

Que al PP tenen una autoestima exagerada i egocentrisme patològic és més que evident. Veiem si no com es creuen que són el Partit que rescata a Espanya de les crisi, com és creuen els únics garant de la unitat nacional. Com es creuen que sense ells l’Estat estaria a la misèria i trencat. Ells són els més capacitats per administrar el destí de l’Estat.

La manca d’empatia també és evident. No els importa els desnonaments, no els importa la pobresa infantil, no els importen les víctimes de les estafes bancàries, no els importen els familiars de les víctimes de la repressió franquista a la postguerra, etc. Són incapaços de posar-se al lloc de l’altre i sentir dolor que estan patint. Tot això els fa cruels i insensibles.

f) Judici deficient i dificultat para aprendre de la experiència, incapacitat patològica para acceptar responsabilitat sobre els seus propis actes:

En el llarg repàs que hem fet demostren que no tenen un judici aplomat, que no aprenen res, doncs ni se’n penedeixen i a més es justifiquen. No accepten cap responsabilitat, ni per corrupció, ni per malbaratar el diners, ni per cap de les seues accions. Ens al contrari altius i orgullosos defensen les seues barbaritats a capa i espasa. 

El problema que té el PP no és ideològic. El P$x€ no té cap objecció en pactar amb la dreta, el problema que té el PP és del seu comportament psicopàtic.

 

Òskar "Rabosa".