El 14 juillet és un dia important per a
França i per al món en general perquè es commemora la Révolution Française: és
la seua fête nationale! No obstant això, cal deixar clar que no va ser
esta la primera revolució important perquè ja hi havia hagut l'americana, als Estats
Units, amb la posterior declaració d'independència. Dubte que sense l'americana
s'hagués pogut fer la francesa, i la
veig com el camp de proves que va servir per a preparar el gran alçament.
Sempre imagine què pensarà un anglés quan arriba a New York i observa l'estàtua
de la Llibertat.
Just
ara estic llegint, en el llibre de Chateaubriand Mémoires d'outre-tombe,
el capítol on tracta este moment, el de la Révolution... Després de la
descripció dels États Généraux, on detalla els incidents de Saint-Malô, i les
revoltes prèvies a l'alçament, on ja s'hi advertia un clima bèl·lic amb
nombrosos enfrontaments entre les parts, explica els successos d'una manera
neutra. Chateaubriand es va mantenir enmig dels bàndols i no va prendre part en
l'alçament que ja s'intuïa a partir d'este moment. Després, el relat continua
detallant el seu pas per Versailles, acompanyant un conegut, i l'estança a
París, així com la presència a la Bastille el dia que va ser presa, on ho va
poder observar en primera persona.
Una
volta instal·lat a l'hotel, i acompanyat de dos de les seues germanes, va
presenciar des de la finestra alguns altercats del carrer. Conta com un grup de
manifestants passejaven els caps de dos coneguts nobles, punxats en dos pals,
per ensenyar-los al veïnat i, en passar per baix de la seua habitació, els
increpà i els amenaçà de disparar-los, si trobava una pistola, perquè amb eixes
represàlies estaven fent malbé tot l'alçament. Els dies de la por s'iniciaven
d'esta manera alhora que la guillotina anava polint-se.
Està
clar que dita Révolution va ser un punt d'inflexió i una transformació social
d'envergadura que féu que gent com tu i com
jo ara estem fent això que fem i que gaudim de les coses que gaudim. A
França, a més, la laïcité encara gaudix de prou força, així com la societé.
Segurament, esta Révolution que tant d'esforç i vides va costar és la causa que
Hollande siga hui el président i que puga gaudir dels serveis d'un coifeur
que cobra vora 10 000 euros al mes mentre els europeus de la gauche divine
es preocupen per la força que està prenent l'extrême droite. Casualitats
de la vida, amb eixa nòmina s'ha marcat el compàs en la commemoració de
l'efemèride.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada