Anys i planys! Anys i planys m’han dut a reconéixer-me, a mi mateix, com un
dels millors assessors urbanístics de la Marina, o el millor. Fent valer la
màxima americana que diu que poses només la llengua si hi has posat la butxaca,
puc dir que he posat ambdues coses, i més d’una volta. La llengua, però, la
mantinc igual d’afilada, mentre que la butxaca va minvant, i no poquet. No
obstant això, l’experiència m’ha dotat d’un instint olfactiu sobrenatural i puc
endevinar la fal·làcia a molta distància.
Arran dels incendis de cada temporada, em crida l’atenció la capacitat que
tenen els necis per evitar centrar el discurs i, per tant, d’endevinar els
problemes i, així, aportar-los solucions. A Xàbia/Jávea, per exemple, sembla
que hi ha hagut un cert revol perquè han crescut abans els cartells de venda de
parcel·les, en la superfície cremada, que la vegetació, molt més depenent de la
pluja. A Benitatxell (Poble Nou de)/Benitachell, supose que també. I esta
pràctica pense que es pot fer extensa a la resta del territori cremat i que
poseïx una requalificació urbanística bàsica.
El Consell és el gran culpable de tot! I ho és des del moment que no posa,
per llei, el període de reversió a rústics dels terrenys requalificats que
encara no s’han construït. Amb quatre anys hi ha més que suficient, per
construir-los i per revertir-los! Ara, però, eixe temps és il·limitat; no hi ha
marxa enrere... La pilota, per tant, es troba sobre la teulada dels
ajuntaments; eixos a què tant els agrada fer-se les víctimes. Un ajuntament pot
revertir la concessió per desenvolupar els terrenys si hi quatre anys de
paràlisi —crec recordar— en l’acció urbanística. No obstant això, el terreny
continuarà amb la qualificació d’urbà, tot i que el cadastre l’interprete com a
rústic, o com li done la gana, i estaran exposats sempre a la pressió de
l’agent urbanitzador.
En primer lloc, els ajuntaments dels pobles que disposen de terrenys
requalificats, i que no s’hagen desenvolupat encara, haurien de retirar les
concessions als agents urbanitzadors i, si no ho fan, ells també són còmplices
de l’estafa. En segon lloc, el Consell del
canvi, hauria de demostrar això del
canvi, afegint esta xicoteta modificació legal a la LOTUP i deixar de fer-se
la víctima del mal d’Almansa perquè, si no ho fan, demostren que el mal ve de
l’Horta, i ja se sap: «quan el mal ve de l’Horta, tot s’ho emporta»!
Finalment, sobre eixa possible requalificació dels terrenys cremats, he de
dir que tot és mentida; i em remet a la Llei i a la situació econòmica actual.
A més, eixos ajuntaments que hem votat lliurement tindran sempre l’última
paraula en matèria urbanística local i, com estic segur que tots ens fiem
d’eixes institucions tan progressistes i pròximes als ciutadans, deuríem estar
tranquils, no?
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada