Vivim contra el
cronòmetre perquè ja s'acaba l'any i estem encara sense govern. Però, això sí,
hem de reconéixer que ara estem millor que en molt de temps, sense alçar-nos
cada dia amb notícies sobtades de noves lleis i decrets que retallaven
llibertats i diners als pobres mentre que en repartien als rics: el govern en
funcions no pot legislar com voldria. No obstant això, la cosa s'acaba! Tot no
pot ser sempre tan bonic.
Recordeu quan el
PP va aprovar el pressupost de 2016? Ja fa vora un any, i anàvem de cara a unes
eleccions generals; les primeres. L'oposició li va dir que, el pressupost,
l'hauria d'aprovar el govern entrant però els populars s'ho van fer ells
solets. Massa se sabia què passaria en el següents mesos. Però ara, l'any
s'acaba i cal aprovar-ne altre, de pressupost, perquè Bruseles pot sancionar
l'Estat per l'incompliment del dèficit si no hi ha noves retallades que
retornen l'equilibri a les xifres.
Sembla que, als
banquers, els ha eixit gràtis l'ajuda pública que, entre altres coses, ha
disparat eixe dèficit per el qual ara ens sancionaran, mentre que l'Estat, o
siga, nosaltres, ho haurem de pagar dues vegades: la primera per això del crèdit
que no era tal crèdit i que no retornaran, i la segona, perquè eixos diners ens
els tornaran a descomptar en forma de noves retallades. El pressupost que ve,
per tant, serà semblant a eixos que hi havia quan encara estàvem governats per
un govern que governava.
Sense govern no
s'està tan malament, pense jo; i que dure! De la depressió passarem a
l'ansietat o, el que és el mateix, dels problemes passats passarem als
futurs... Jo ja m'estic començant a preocupar perquè, a causa de les lleis que
ens condemnaven a pagar els medicaments, haviem superat el primer problema amb
remeis casolans i teràpies de grup. Ara, front a l'ansietat, haurem de fer
servir, de nou, l'enginy per sobreviure.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada