Què passaria si protegírem tota la Marina? O les Marines... Què passaria si
es decretara que, més enllà del terreny urbà, tot fóra un espai protegit? Que
es convertirà en un parc natural amb tot això que comporta la mesura. Jo,
segurament, n’estaria d’acord. El govern que s’atrevira a fer-ho, cauria als
pocs dies, o hores. Però, d’ací a poc, no quedarà quasi res per protegir, i més
si ens referim als llocs des d’on es veu la mar, o des d’on s’intuïx, perquè tot
serà una urbanització.
El foc de Xàbia/Jávea i Benitatxell (Poble nou de)/Benitachell em va cridar
l’atenció per a bé i per a mal. Per a bé, perquè vaig vore la gent de la
comarca mobilitzada per actuar en el desastre. Per a mal, perquè estic
seguríssim que ningú de Xàbia/Jávea o de Benitatxell (Poble nou de)/Benitachell
haguera pensat d’anar a apagar un foc a Castell de Castells, per exemple: c’est la vie! A la Marina, la teoria que
millor funciona és la de mirar cap a la mar: només es veu allò que passa pel
davall. L’interior és, simplement, un lloc on retrobar-se amb el suposat i
idealitzat folklore.
Per a bé, este foc m’ha demostrat que hi ha consciència de patrimoni;
mancat, al cap i a la fi, però patrimoni.
Per a mal —i açò sí que m’ha tombat de tos—, he de dir que em vaig
quedar bocabadat quan vaig escoltar per la ràdio que s’estava cremant un espai
protegit, d’alt valor ecològic, paisatgístic i mediambiental, i que s’havien
hagut de desallotjar 16 urbanitzacions de la zona! «Dieciséis urbanizaciones entre las de Xàbia/Jávea y las de Benitatxell
(Poble nou de)/Benitachell»! Quan ho vaig escoltar, es considerava que
s’havien cremat vora 400 hectàrees. Pa
cagar-se i no torcar-se! I, eixos valors a què hi ha tantes referències, on
collons estaven? A les urbanitzacions?
Em sap greu el desastre, i em dol la gent que ha vist afectades les seues
propietats, però el debat no va per eixe camí. Quan s’estaven construint eixes
16 urbanitzacions, el valor paisatgístic i mediambiental encara no hi era? El
sol cremat es pot restituir amb el temps però, i el sol edificat? El folklore
que atrau els habitants de la costa és —supose— la menor degradació del
paisatge interior perquè a casa poc més els queda que una mena de zones verdes
que s’assemblen al sol dotacional d’eixes
urbanitzacions, i que no hi van destinar en la seua planificació, pel que veig.
Però, per contra, han aconseguit fer-nos, a tots i a totes, partícips de la
seua desgràcia i tocar-nos la fibra sensible d’una manera indirectament
proporcional.
Mentre els de l’interior veiem el fum que hi ha a la costa, pense que els
de la costa no veuen el que cada estiu sol haver a l’interior, ja que, ací,
tots mirem en el mateix sentit. Quan es va cremar Ebo, Pego o la Gallinera, no
recorde cap comentari de ningú de Xàbia/Jávea ni de Benitatxell (Poble nou
de)/Benitachell oferint-se a ajudar. Quines coses, eixes! I de les dimensions
no he dit res.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada