M’agrada vore
eixes fotografies on hi ha gent mirant la pantalla dels telèfons mòbils. Jo, he
de confessar que també ho faig quan estic en una reunió, tot i que siga de
faena; en els menjars d’amics, tampoc em costa de fer i, fins i tot, ho faig
quan estem molt poquets a taula. Abans pensava que m’havia de reprimir de fer
eixes coses, però ara pense que no es tracta de mala educació, sinó
d’optimització del temps i de l’espai.
La qualitat de
la conversa ha empitjorat tant que cada volta que m’he d’enfrontar a una em
faig malalt. D’entrada, ja supose que no m’importarà en absolut què m’ha de dir
la persona que tinc davant, o les persones. I això és ben trist, no n’hi ha
dubte. A més, si ja he dubtat de la qualitat de la conversa, normalment causada
per l’ús tan pobre que es fa del llenguatge, així com de les possibilitats
comunicatives humanes, millor serà que no ens plantegem res sobre el seu
contingut.
No sé si la
causa és la baixa qualitat educativa ─supose que no perquè ara ja estem a la
mitjana europea, segons l’estudi PISA─ o què collons passa però crida l’atenció
la poca informació que tenim de qualsevol cosa important. Solem aportar, com a
molt, una frase lapidària, o una sentència, que acaba, sovint, amb una opinió
personal que sol voltar sobre si m’agrada o si no. I, clar, amb este ambient és
molt difícil d’interactuar amb l’altri. Enllaçar dos idees ja és cosa de
superdotats!
A les reunions
de treball, la situació és semblant a les ja exposades anteriorment perquè la
ínfima qualitat discursiva de qui ens envolta es troba quasi sempre acompanyada
de la magnificència de l’ego i, per descomptat, això li aporta el plus de
insuportabilitat que cal per buscar una evasió ràpida. En realitat, es tracta d’una
reacció a vida o mort. Recomane, per tant, la desconnexió, més que siga
temporal, per motius de salut.
Bones festes!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada