Ara que fa mal
oratge i que estem més temps a casa del necessari, tenim la possibilitat de
pensar i reflexionar una mica. I les coses que em vénen a la ment, segurament a
causa de la pluja, estan quasi totes relacionades amb les tempestes i els
desastres que provoquen. A açò, ben poc puc aportar; només vull apuntar la
diferència entre fenomen meteorològic i desastre —o qualsevol altre sinònim—,
que no és altra que la manera en què afecta els interessos humans: fenomen,
sense humans; desastre, amb humans. I dins del mot humans, pareu molta atenció a la quantificació de les pèrdues a
l’hora de qualificar les dimensions del fet.
Unes
construccions inadequades, per exemple, poden provocar que, allò que en un
principi era una pluja sense més, passe a ser un desastre sense pal·liatius i,
per tant, amb esta realitat hem de pensar que la natura gairebé no aporta res,
sinó que som els humans qui ho provoquem. Però no vull que es quede aquí la
cosa perquè l’altre dia, en un dels periòdics més meravellosos que es poden
trobar a la premsa española, hi havia la peculiar interpretació d’un fet que va
ratllar el desastre: una xica, al Port de Sagunt, es va quedar aturada en un
pas de la carretera que s’estava inundant. Els bombers van haver d’actuar per
salvar-la de damunt del capot del cotxe, on havia pujat mentre la filmaven els
curiosos.
La interpretació
del periòdic líder de la prensa española
va ser ben curiosa perquè apuntava que el senyal que alertava de la possible
inundació estava escrit només en valencià i —clar— podria haver-se donat el cas
que la xica no l’haguera entès. Per tant, allò que havia estat un simple
fenomen meteorològic quasi deriva en una catàstrofe, a causa de la redacció d’un
senyal de transit en una llengua gairebé incomprensible per a una persona
normal. Jo ho entenc, la veritat, i faria el mateix si pensara de presentar
alguna demanda per ajudar la meua clienta.
L’altre dia van
denunciar un amic per saltar-se un stop.
No va passar res més enllà de la quantia de la denúncia que rebrà aviat. Això
que va ser un fenomen provocat per l’excés d’acceleració i la manca de frens
haguera pogut ser un desastre si s’haguera endut algú per davant, el meu
client-amic. Segurament em dirà que li presente algun recurs per a vore si
s’escapa de pagar; cosa normal. I són els dies de pluja els que et permeten
pensar relaxadament i, si cal, preparar les coses per al futur. Segurament, el
senyal que indicava que el vehicle del meu amic s’haguera d’aturar en eixe
creuament, estava en anglés. Ell, si no recorde malament, és de la vella escola
i va estudiar francés a EGB.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada