Alguna lectora o
lector creu, realment, que hi ha una vertadera demanda perquè el govern
valencià reòbriga Canal 9? Algú pensa, de veritat, que es pot reconduir la
deriva social d’una població que ha acceptat la manipulació i la corrupció com
a forma de ser governada? Com podeu comprovar, la mescla d’ambdós ingredients
pot resultar explosiva, de 9! I ho escric ara per poder dir, d’ací a un temps:
«Què? Veieu com ja ho deia jo?».
Reobrir Canal 9
significaria no haver aprés res del passat, a més de posicionar-se com a un
temerari per encarar el futur. Jo n’estic preocupat, i així ho deixe caure,
perquè vull recordar que sota este logotip hi ha hagut la majoria dels pecats
d’una època: corrupció, manipulació, enxufisme,
intrusisme, etc., a més dels ja clàssics de la luxúria, la ira, la gola, l’enveja
i tots els que falten a escriure. No hi ha color, per grana que siga, que puga
descriure la vergonya que ha arribat a sentir qualsevol persona normal que s’haja
assabentat del que hi ha passat, pel Canal.
Una demanda real,
d’existir, hauria estat coberta de fa temps, i no ha sigut el cas. TV3 encara
no se sintonitza, ni IB3, tot i que cobriria eixe espai televisiu de manera
gratuïta, però no sabem què passa... Si pensàrem que un govern qualsevol vol editar
un periòdic, ràpidament diríem que per això ja estan els butlletins oficials, i
que l’oci se l’ha de pagar cada persona. Una televisió pública valenciana per
informar és, en si mateix, una fal·làcia però crear una televisió pública per
entretindre hauria de ser considerat un delicte.
Ara ja només
queda per dir que recorde el Canal, i que no el vull de 9, que l’oci ha de ser
privat i que, si pot ser, m’agradaria que tancaren TVE perquè amb la ràdio ja
ens en sobra per escoltar si hi ha res d’interessant o d’immediat. La televisió
deixa de ser cultura des d’abans d’emetre perquè des dels temps de Walter
Benjamin —només cal llegir l’epíleg de L’obra
d’art a l’època de la seua reproducció mecànica, perquè no crec que ho
facen a la tele— ha resultat ser tot el contrari: la anticultura! Les
televisions han de ser privades o no ser, per llibertat i decència, i els
governs que les governen —si poden— i els parlaments que fiscalitzen eixos
diners de la propaganda institucional i cap a on s’adrecen. No tinc televisor
ni me’n pense comprar.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada