Hi ha mar de fons pel que fa a Facebook. Les accions cauen en picat. Tot a
causa de l'anomenat escàndol de Cambridge Analytica. Suposadament, aquesta
consultora ha utilitzat les dades de 50 milions d'usuaris de Facebook per
manipular les eleccions. La suposada manipulació és que utilitzaven informació
privada per fabricar perfils psicosocials dels usuaris i enviar informació adaptada a cada usuari i que els poguera
persuadir. Segons diuen, això va fer guanyar a Donald
Trump i va ajudar la campanya del Brexit.
Quin problema hi ha amb tot açò? Certament, no ho sé. Com s'ataca a la Democràcia amb açò? Tampoc ho sé. Perquè açò no és nou. Tots sabem que a la
xarxa estem controlats, espiats i manipulats. Tots sabem que fem una recerca a
Google de qualsevol mercaderia i seguidament som bombardejats per publicitat
sobre productes dels quals estaven fent la recerca. A vegades sense buscar, com
conta Salvador Sendra al post El control de les nostres vides. Sabem que Google guarda la nostra informació i
la ven a empreses, empreses que fan perfils dels nostres interesos o gustos, per revendre'ls i
posar-nos informació que "ens pot interessar". És a dir, el mateix
que ha fet Cambridge Analytica. Quin és el pecat de Facebook? Fer el que han
fet tots i s'ha fet des de l'eclosió de les xarxes socials gratuïtes? Però si
fa temps que sabem quin és el preu d'allò que és de debades a la xarxa. Quan a la xarxa no et cobren ni et venen res, és que et
venen a tu, com es sol dir. Google, Facebook, etc., perquè penseu que valen
tants diners? D'on obtenen els beneficis? De vendre'ns, de vendre la nostra
informació, en teoria, privada.
Hom pensa que ningú sabia el que feia Facebook? Si a nosaltres, que estem a
la perifèria del món, ens arriba eixa informació, els que estan al centre, els
que menegen els fils de l'economia... ho desconeixien? Absolutament, no. El fet
que ara s'haja publicat pel The New York Times i The Guardian, no ha desvelat
res. Qui ho havia de saber, ho sabia. La retirada de capital de Facebook amb la
consegüent caiguda de valor de les accions en borsa, no respon a una lògica de
mercat. El motiu, diuen els mitjans de (des)informació, és que en haver-se
filtrat informació privada es preveu una pèrdua de confiança per part dels
usuaris i tenim un abandonament en massa d'aquesta xarxa social. L'argument em
sembla pueril.
Com hem dit abans, la gent sap que està controlada, que tota la informació
que es puja a Facebook, Twitter, Instagram, etc., serveix perquè et manipulen amb finalitats econòmiques, mercantils, convertint-te a tu en una mercaderia.
Malgrat que ho sabem, no hem abandonat la xarxa. Per què l'hauríem d'abandonar
si ha servit perquè guanye en política el candidat que volem que guanye o isca
l'opció política que volem que guanye? La informació que arribava a aquestes 50
milions de persones, era el que volien llegir o sentir, el que necessitaven
llegir o sentir, no els ha aportat res de nou, llevat de reforçar el que ja
pensaven o creien. En tot cas, els votants estan agraïts més que cabrejats.
Quina és la veritable raó de tot açò? Com no em convenç l'explicació
oficial, pense que ha d'haver-n'hi una altra. Què està passant aleshores? Açò
no és un fet aïllat, s'ha de veure d'una forma global. Comencem pel
començament. Hi ha un relat oficial:
- Les elits estan preocupades per com han votat les masses darrerament: Trump, Brexit, pujada del Front National, davallada dels partits de les elits –els tradicionals- a Alemanya i a Itàlia, etc.
- Hi ha una pèrdua de confiança de la gent, dels votants, del poble, de les masses, com es vulga dir, amb els mitjans de comunicació oficials. La xarxa ha permés que la gent no es creu les notícies oficials, busque informació en la xarxa i difonga informació que no ve dels canals oficials i tradicionals.
- La informació que s'ha donat en els mitjans oficials ha modelat l'opinió pública durant dècades i ara eixa capacitat està perdent-se.
- La gent no vota el que les elits volen que vote, aleshores la gent està sent enganyada, cal buscar culpables.
- Hi ha hagut dues grans causes de l'engany a la gent: la postveritat i les fakenews transmeses per les xarxes socials; Rússia intentant manipular eleccions per tots els mitjans. I ara, s'afeix que Facebook filtra informació -Quina novetat!!! Oh, no m'ho puc creure!!! Açò no pot ser!!!-.
Paral·lelament, als cercles acadèmics comencen a aparéixer publicacions,
papers, etc., que posen en dubte la capacitat de la gent per elegir el que és
correcte. És a dir, les elits comencen a dubtar del poble. Significatiu és que
en els darrers mesos han eixit dos llibres sobre açò publicats per les
universitats de Harvard i Princeton, és a dir, pels "temples del
saber". El primer és de Jason Brennan titulat Against Democracy (Contra la Democràcia), publicat per la
Universitat de Princeton -podeu llegir ací una ressenya-; el segon és de Yascha
Mounk, amb el títol de The People vs
Democracy: Why Our Freedom is in Danger and How to Save It (El poble contra
la Democràcia: perquè la nostra llibertat està en perill i com salvar-la),
publicat per la Universitat de Harvard -ací la resenya de The Economist-. La publicació d'aquests llibres
comencen a posar en dubte el que poble siga capaç de triar, que les eleccions
siguen les correctes. El primer dels llibres, fins i tot, és de 2016, abans del
Brexit, de Trump, etc.
Sí, vaig a ser conspiranoic a la meua conclusió, però si no és així, tot açò
no té cap trellat. Així doncs:
- Els votants, el poble, la massa, els súbdits, o com vulgueu dir-ho, tenen més accés a la informació, i fan més canals d'informació no controlats per les elits que mai. Segons ells, els canals d'on venen les fake news i la postveritat.
- Hi ha una desconfiança de les elits vers els sistemes democràtics, perquè hi ha desconfiança cap a elles, arran de la crisi, i del control d'informació.
- Hi ha un intent de controlar la informació que circula per la xarxa, sobretot per xarxes socials.
- L'excusa per al control d'informació són: pseudoveritat/fake news, Rússia i ara s'afegeix la filtració de privacitat d'usuaris de Facebook.
- Com la informació és poder, les alternatives han de ser dues: o es recupera el control de la informació i la gent torna a votar bé, o s'acaba en la democràcia, un sistema on la gent, el poble, la massa no tinga poder decisió (en part, és el que fa la Unió Europea).
No he cregut mai amb el final de la Història, com deia Fukuyama. La
Història continua i la democràcia liberal també serà negada, no pel socialisme
com creia Marx, i com no sóc profeta no sé el què vindrà. Però de moment podem
veure ombres i tractar d’intuir el que hi ha: una lluita de les elits per recuperar el poder i l'accés a la informació; una lluita perquè les masses tornen a votar el que es correcte o deixen de votar; perquè està vist que el poble no sap triar si se'l deixa sol, cal doncs triar per ell.
Òskar "Rabosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada