Els organismes internacionals han alegat que no es tractava directament
d’ells sinó de població local que tenien com a personal auxiliar, l’escàndol
però no ha deixat de guanyar amplada, i personalment entenc que als mitjans de
comunicació occidentals, exemple de l’estultícia que ens devora i finalment ens
afonarà com a civilització, s’ha tractat de manera errada. Tots ho presentaven
com a mostra de la corrupció de les nostres institucions i dels seus dirigents.
Em consta que determinades persones han hagut de dimitir dels seus càrrecs,
obtinguts de manera lícita o no... Ara bé, em pregunte jo, crec que ningú
ignora que a Síria s’està en guerra i que per allí no circula lliurement ningú
que no pertanga a alguns dels bàndols en conflicte i únicament pels seus
canviants territoris. El personal civil, present a tots, però, en pateix les conseqüències.
Així les coses, les institucions han hagut de delegar part de les seues
funcions en personal auxiliar local. No és un cas aïllat, quan ha hagut
inundacions, terratrèmols, sequeres persistents o altres calamitats en països
de llengües d’ús no habitual o en zones remotes de difícil accés, s’ha hagut de
fer recurs a personal que coneguera l’orografia i llengua local per poder
fer-li’ls arribar l’ajuda. En molts casos ha passat a l’Àfrica, però com que
l’Àfrica no interessa, de l’Àfrica no se’n parla, els casos han romàs més o
menys silenciats. Qui sap que soltdats pakistanesos es cobraven amb sexe el
repartiment de les ajudes al Congo? A Haití al Carib han passat també coses
semblants, però com que són eixos llocs on només es va per fer-se la foto el
dia de la desgràcia i agafar el vol de tornada a casa com més aviat possible,
la qüestió prompte s’oblida...
A Síria passen moltes coses, massa de fet, massa interessos, però allò més
trist es cessar del seu càrrec a una persona probablement honesta per allò que
ell no ha fet directament sinó un subordinat seu. No seria millor si de cas
parlar d’una religió que prohibeix l’accés al sexe i provoca gent disposada a
forçar la pràctica d’aquest encara que siga de manera tan reprobable com posar
a les dones entre el dilema d’accedir als seus requeriments o deixar a elles i
les seus famílies morir de fam? No, amb la religió no es juga, a ella no se la
critica car a nivell nacional poden haver contrarrèpliques i conseqüències...
No seria millor llavors parlar d’una brutal i injusta guerra recolzada per
massa actors internacionals amb interessos sovint contraposats? No, això seria
parlar de política i a nivell nacional de nou, hi poden haver conseqüencies...
Roda i volta, amb els poderosos no es juga, amb la religió i el poder no es
juga...
Les dones poden seguir debatent-se entre la fam i el sexe brut i indesitjat
i algú que no ho deu pot pagar-ho tot amb un cessament del seu càrrec... Això
sí es pot, cessar a algú per donar l’apariència de que es fa alguna cosa,
atacar les bases socioculturals que han dut al fenòmen, no... De nou, amb la
religió i el poder no es juga.
Lluís Alemany Giner
Brasov a 2 de març del 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada