Hi ha diferents
tonalitats en el color negre o quan es trenca la seua intensitat inicial passa
a ser gris? Sí que hi ha un negre més o menys brillant, o d’altres negres amb
diferents textures (si és que es pot dir així a eixos traços bastos o fins que
ens fan interpretar les superfícies), d’això no hi ha dubte però, la foscor
admet matisos? Quan el color negre deixa de ser negre?
Com podeu vore,
les preguntes acudixen a la ment quan es trenca la impressió íntima del concepte
per endinsar-se en la seua dimensió real del no-color. Si tots els tints
barrejats formen el negre, quants se li’n poden traure fins que una superfície abandone
eixe qualificatiu? Quants grans d’arròs calen per passar del grapat al munt? I
per fer l’operació inversa? A voltes és només una qüestió lligada a la
percepció però podria donar-se el cas que els matisos necessitaren d’una
sistematització, o d’un acord.
I una
democràcia? En quin moment deixa de ser-ho? Quan la consideració de triple A comença el seu declivi, hi ha
alguna manera de saber quan es perd definitivament la medalla del mèrit? Cal
que entrem en un sistema policial per mantenir la democràcia o no és compatible
una cosa amb l’altra? Els ciutadans hem de tindre por per poder viure lliurement
o la por, ja d’entrada, ens coarta tota eixa llibertat?
Existix alguna
manera coherent d’introduir una democràcia en una monarquia o cal d’una
república perquè hi haja un vertader sistema democràtic? Si el monarca es troba
inserit en el sistema, hauria de tindre els mateixos drets i deures que
qualsevol altre ciutadà perquè, si no és així, possiblement es perd l’essència
mateix del qualificatiu; no ho creieu? Un inici democràtic hauria hagut de
depurar les restes d’altres sistemes anteriors o s’han d’acceptar els sistemes
d’oposició per a la funció pública realitzats i aprovats des d’un sistema
predemocràtic per als alts funcionaris de l’administració, de justícia o de les
forces armades? A una transició, li cal una depuració o hi ha suficient amb un
arreglet cosmètic?
Si la llibertat
d’expressió es troba avalada per fets provats i contrastats, pot ser jutjada i
condemnada? I, si encara estan per demostrar eixos fets, s’hi poden fer
públics? Aleshores, un advocat que defense algú, estaria incorrent en il·legalitats
si introduïra arguments erronis en un judici per salvar la clientela? Se’l
podria condemnar? I a un artista?
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada