Les paraules de Torra, en dir que cal tirar per la via eslovena han fet un
gran rebombori. A favor i en contra s'han alçat destrals dialèctiques. Però per
dues bandes, hi ha un gran oblit i un erroni relat dels fets. Cadascú amaga
dels fets allò que no li interessa, altra vegada els babaus s'engulen la merda
d'un i d'altre costat. Car, cal creure allò que hom vol creure. La fe pot més
que investigar, llegir, pensar i raonar. Aquests darrers verbs, no estan fets
per a fanàtics.
La història de la independència d'Eslovènia està escrita i en detall per la
xarxa. No vaig a contar-la. Només prendrem aquells punts essencials per saber
si Catalunya pot tirar per la via eslovena.
El primer que s'ha de tenir en compte i resulta essencial és el fet que a
Eslovènia es va fer un referèndum i que el resultat del mateix va ser d'un 95%
del vot amb el 93,2% de participació. Amb eixe referèndum, es va declarar la
independència i es va suspendre els efectes fins a arribar a un acord amb
Belgrad. Passats sis mesos sense que hi hagués un interlocutor de Belgrad, es
va procedir a fer una declaració unilateral d'independència.
El segon punt essencial per entendre el que va passar és que a
l'ex-Iugoslàvia, Tito havia creat dividit l'exercit en un regular Iugoslau
(JNA) i un de Forces de Defensa Territorial (TO), aquestes darreres s'havien
creat per por a una invasió de l'URSS –Tito tot i que comunista no era un país
satèl·lit de l'URSS, anava pel seu costat i era no-alineat-. Aquestes forces
territorials van agafar l'armament que tenien a la seua disposició i a més a
més Eslovènia, va comprar a Alemanya armament –tal vegada els alemanys sabien
des del començament que anava a passar i va ser el primer Estat a reconéixer
Eslovènia- abans de fer el referèndum. Sabien que hi havia moltes possibilitats
de guerra, volien preparar-se i ho van fer. Van començar a entrenar les TO per
a guerra de guerrilles fins i tot un any abans del referèndum.
Amb tot el que hem dit al paràgraf anterior, la policia d'Eslovènia i les
TO van prendre tots els llocs estratègics abans de la declaració unilateral,
van tancar aeroports, ports, estacions de tren. Van tallar totes les vies de
comunicació. Com era d'esperar, el Govern central de Iugoslàvia –és impropi
encara parlar de Sèrbia com fan molts defensors de Torra-, va respondre enviant
l'exèrcit regular. El resultat va ser una guerra curta de 10 dies que va
deixar: els JNA patiren 44 baixes i 146 ferits, mentre que els eslovens varen
tenir 18 morts i 182 ferits, 12 morts foren estrangers.
És eixa la via a la qual es refereix Torra? Si es refereix a això, queda
clar que no pot, hui en dia no té el 90% del poble a favor de la independència,
no està preparat, ni pense que ho desitja, el poble català per armar-se i
entrenar-se en guerra de guerrilles per si ve l'exèrcit espanyol, i tampoc crec
que el poble estiga disposat a matar i morir per aconseguir la independència.
Quan Torra va dir que cal estar disposat a tot, diu a tot això? Caldria que s'ho
repensara.
Per altra banda, els espanyols en compte de posar el crit al cel per les
paraules de Torra, destrellatades, el que haurien de fer és permetre un
referèndum, i en cas que isca alguna cosa que no els agrade, no enviar a
l'exèrcit i fer el que no va fer el Govern federal iugoslau, seure's a una taula.
Catalunya no és Eslovènia, perquè no té ni el 50% de la gent a favor de la
independència. España, encara que ho desitja, no ha de ser Iugoslàvia.
Òskar "Rabosa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada