Si Nicolás
Sartorius té les idees clares, com se sol dir, jo més bé crec que les té
espesses, o això es desprén de l’entrevista que li van fer l’altre dia a RNE.
L’home, per si no ho sabeu, va ser un dels organitzadors del PCE i de CCOO a
España, detingut en diverses ocasions per la dictadura franquista: sis anys va
passar a la presó! Després, durant la democràcia, fou diputat al Congreso pel
PCE i per IU. Ara és advocat i escriptor: això que diuen un intel·lectual.
Tot i que no sé
si el concepte d’intel·lectual de Nicolás encaixaria en el de Sartre (En defensa dels intel·lectuals), hi ha
qui diu que sí que ho és. Per això, l’altre dia el van entrevistar a la ràdio
perquè presentara un llibre que acaba de publicar i que tracta sobre la
perversió del llenguatge. Jo, durant l’entrevista –que no vaig ser capaç
d’acabar— no vaig poder tancar la boca. L’home es va centrar en España i en les
manipulacions de Catalunya.
Quan va tractar
España, va defensar el terme nación,
tot i que no va esbrinar la diferència entre les nacionalidades. Sol·lució: passar de llarg. Després, i ací és on es
va embolicar de debò, es va centrar en el verb decidir. Deia que es tractava d’un verb transitiu i, per tant, que
havia de dur complement d’objecte directe. Nicolás, a vore com t’ho explique
d’una manera simple... No es pot tractar la manipulació del llenguatge si s’és
un neci perquè, a la mínima, quedes en evidència.
España és un reino, li agrade o no. Jo no entenc com
un comunista pot passar per damunt de la denominació d’un lloc sense
plantejar-se la qüestió bàsica. A més, si s’és un reino no significa que se siga una nación, ja que són conceptes del tot diferents. D’altra banda,
tractar el verb decidir únicament com
a transitiu també és una mentida perquè jo puc decidir una cosa o sobre
alguna cosa, i en el segon exemple no hi ha complement directe. Tampoc n’hi
hauria si dic que jo em decidisc a qualsevol cosa o si simplement decidisc.
Nicolás és un
intel·lectual, i no ho dubte perquè em fie del periodista. No obstant això,
crec que s’hauria de dedicar a conrear el seu camp de la saviesa i no altres.
La primera cosa que ha d’aprendre un comunista és la diferència entre regne i
república. Després, i si l’apreten de comptes, hauria de mirar la que hi ha
entre monarquia i democràcia. Finalment, hauria de deixar de parlar de
manipulacions si allò que pretén és manipular.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada