Oswald Spengler va escriure una obra anomenada “La decadència d’Occident”, on mantenia la tesi de que les civilitzacions eren com els organismes
vius, es a dir, tenien una infantesa, joventut, maduresa i vellesa. Això, evidentment
es reflexa en el seu art, i justament el gòtic era la infantesa de la
civilització Occidental.
La catedral de Notre-Dame de París és una obra del gòtic primer. És una de
les catedrals gòtiques més conegudes arreu del món per la novel·la de Víctor
Hugo, la del geperut. Perque a més de ser una de les primeres del gòtic, no
resulta de les més interesants ni de les més espectacular dins d’eixe estil arquitectònic.
No obstant, siguen quines siguen els motius s’ha erigit com un símbol de la infantesa de la nostra civilització. Obviament, han
transcorregut quasi mil anys, i la nostra civilització està en decadència. Hem
anat travessant estadis, joventut, maduresa, i ens trobem a la vellesa.
Per a Splenger, amb el romanticisme es va arribar a la vellesa, a l’enyorança
de l’infantesa, a un intent de retrobar-se, i arriba l’obra magna de la
civilització. Després, només hi ha cansament, fredor, es perd la joia de la
vida. I així, es vol tonar als estadis primitius, al tribalisme, a submergir-se
al si matern, a la tomba.
El gòtic era la infantesa, era el tornar a la llum després de la foscor.
Foscor esdevinguda després de la caiguda de una altra gran civilització la romana.
Amb el gòtic arribava el començament de la civilització creada pels pobles
germànics (nascuda amb el Sacre-Imperi, i amb els pobles que han marcat els
darrers 1000 anys -Francs, Anglosaxons, Alemanys, etc.-), la que ens du al final de la història, segons
Hegel i acompleix la Raó. De fet, el nom de gòtic el va posar Vasari, era “modi
Tedeschi", i era despectiu perquè s’apartava dels canons clàssics, era un art
bàrbar, bàrbar com els gots. El terme serà recuperat pels alemanys, i recuperat
en sentit positiu, amb el neogòtic al s. XIX.
Però ara crema Notre-Dame, i no només crema el símbol de l’infantesa de la
civilització germànica, crema també l’últim alé d'allò que simbolitza aquella infantesa. Occident, i especialment Europa, ha envellit, i no sols la seua
població és vella. Occident ja no té la força creadora. I això és el que
simbolitza la imatge de Notre-Dame cremant.
Adéu Notre-Dame. Adéu Occident.
Òskar "Rabosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada