I totes, hem
vist la colpidora imatge de la tortuga enganxada a una bossa de plàstic i amb
una palleta al nas. Realment, es tracta d’una fotografia de l’esquarterada
realitat, on els ecosistemes es troben en greu perill, fins i tot aquells que
entenem com a paradisíacs. De tota manera, l’impacte de la visió no es deu a
eixa qüestió, sinó al reflex del nostre subconscient, brut i viciós, sobre un
pobre animalet innocent.
La tortuga ha
patit un accident a la mar però, en mirar la palleta, al nas de l’animal,
potser pensem altra cosa… I amb la bossa? El turisme que sol anar a les illes
tropicals sol ser gent de diners i amb un gust estrany, desvinculat de l’art i
la cultura i lligat a la natura antròpica –a aquella que veu a les fotografies
i els documentals arreglats per al turisme. Molts es podrien considerar com a
nous rics, una mica snobs, i sense
massa cultura.
La gent que hi
viu tot l’any, o tota la vida, és altra cosa: gent pobra, treballadora,
que no pot permetre’s eixir-ne ni
viatjar lluny. La imatge de la palleta és la del turista, mentre que la de la
bossa és la del nadiu. Amb les bosses hi ha qui s’apanya per a consumir certs
productes més barats que els de la palla.
Conscients o no,
la merda que deixem quan visitem les meravelloses platges, amb el nostre ritme
de consum i l’ànsia per devorar, contribuïx a la degradació del medi, però a
les fotos no hi apareix què hi ha darrere de la càmera. Els nadius no acaben
d’entendre allò que pensem nosaltres sobre la gestió dels residus, ni sobre la
nostra noció del temps, ni sobre les nostres maneres de viure i d’entendre el
món.
En vore la
tortuga, nosaltres hem observat el propi subconscient, viciós i brut, amb una
palleta al nas i una bossa de plàstic enganxada (o enganxada a una bossa), i
per això ens ha colpit tant. El reciclatge i el tractament de les bosses de
plàstic és altra cosa, allunyada d’eixe mirall intern de la immoralitat, ja que
la palleta és per a qui se la pot permetre, mentre que la bossa és per al
rebutjat fracassat de la cola. La cuirassa és l’altra part del tot, on es
reflectix l’empatia envers la resta de gent i del món, però això ja és altre
tema.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada