La cosa comença
a posar-se tenebrosa quan hi ha personatges que s’identifiquen amb la pàtria,
tot i que ací ja hi estem acostumats. Allò que més inquieta és que cada volta
hi haja més gent que s’atribuïsca el paper d’eixe guia semidéu que engendrat
com a escollit humà, és l’únic capacitat per recrear el lloc idíl·lic hui
menyspreat, de manera personal: la pàtria soc jo; jo soc la pàtria. D’entrada,
l’assimilació només s’hauria de donar en la figura del rei, tot i que hi ha la
confusió entre pàtria i regne. Seguidament, hi ha l’altra confusió entre regne
i estat. Finalment, hi ha la confusió entre pàtria i estat.
De les tres
possibles denominacions, l’única que no s’hauria d’utilitzar és la de
referència, ja que les altres dos podrien tindre sentit: la primera, mentre hi
haja monarquia i, la segona, a partir de les revolucions. La pàtria, però, és
un apel·latiu erroni, ja que, en tot cas, s’hi podria acceptar, a molt estirar,
la paraula màtria. La mare se sol conéixer,
encara que siga durant uns minuts; el pare, vés tu a saber...
Des del Todo por la pátria fins a pátria o muerte, cada volta que es fa
servir el substantiu pense en allò que passava fa un parell de segles. Regne i
rei estan tan relacionats com pàtria i pare, o com nació i nàixer, o com país i
paisatge. Estat, però, prové del vocabulari anterior a la Révolution. Jo, però,
allò que escolte amb més èmfasi és nació i pàtria, per desgràcia, tot i que estat s’entén com a vocable
revolucionari, a priori, i administratiu, després, va perdent força. Eixa fórmula
que ja ha anat obrint-se camí amb les noves creacions administratives de fora
d’Europa, ara està en decadència.
Veritat que tot
sonaria diferent així?: Todo por el país
o país o muerte. Fins i tot hi podrien
cabre en eixe conjunt l’ecologia i els pobles buits de les zones deshabitades.
També m’agradaria escoltar com li diuen a algú el salvapaís, ja que tindria una connotació positiva front al
malaurat salvapátrias. Tot i això,
ara que s’apropen les eleccions més testosteròniques que hi ha hagut en molts
anys a la pàtria, els paisans les observarem amb la claredat que ens
caracteritza. En fi...
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada