M'he vist en l'obligació d'escriure este article per dos motius; el primer, perquè ja deu fer dies -o setmanes- que no publique res, i el segon, perquè estic a Barcelona, la capital mundial del crim i la barbàrie, segons he pogut observar en els mitjans d'informació de masses.
Quan el vol de tornada del viatge d'estiu m'ha deixat a Barcelona, m'he sentit desemparat, preocupat, i més encara quan se m'ha fet de nit i he hagut de prendre un metro per desplaçar-me fins a la residència que tenia concertada al barri de Sants. Però, si la cosa podia empitjorar, ho ha fet: són les festes del barri! De nit, desemparat, buscant una adreça d'un carrer que desconec, ple de gent i caient la nit.
M'imagine trepitjant cadàvers que m'embruten les sabates de sang i vísceres mentre milers de MENAs em perseguixen per atracar-me. Jo entre tota la disbauxa de sexe, droga i excessos de tot tipus, intente arribar al lloc que m'arrecerarà de tanta delinqüència travessant narcopisos. Al carrer, però, milers de persones practiquen sexe sense cap mesura de protecció ni consentiment, tipes d'alcohol i barbitúrics il.legals. Tres policies -mossos d'esquadra- intenten controlar un allau de manters que els ataquen amb tota mena d'armes de tercera generació i que, a més, no entenen què diuen perquè parlen català.
Entre tot el desgavell, hi apareixen en una pantalla gegant Ada Colau i Quim Torra sacrificant xiquets i xiquetes, bevent-se'n la sang i menjant-se'n el cor i el fetge, mentre aquells -i aquelles- que encara poden alçar el cap per mirar el fastuós monitor riuen i l'assenyalen, entre vòmits, excrements i pols.
He arribat al lloc i m'he posat a escriure allò que he vist, escoltat i patit. Però estic viu, que és allò més important: no patiu!
Lucifer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada