Com que no és la
meua intenció ferir cap sensibilitat, si hi ha algú donat al patiment, hauria
d’abandonar la present lectura i tornar a llegir El País, El Mundo o El Periódico. I és que estic del tot
embogit, fora de les meues caselles, realment alterat! Acabe d’escoltar
l’enquesta del CIS, així per damunt, i no he pogut evitar de posar-me a
escriure, tot i que m’hi jugue la presó: la cadena perpètua!
L’enquesta deixa
una cosa ben clara: els españoles són
uns lloros que repetixen allò que escolten, o lligen, en els mitjans de
comunicació, sense tindre ni la més mínima idea de què parlen ni cap opinió
seriosa que es puga tindre en compte. Escoltar els resultats de l’enquesta faria
enrojolir qualsevol humà normal a causa de la vergonya aliena.
Ara resulta que
el principal problema d’España és la política! –o els polítics. Au, tanqueu que
ja estem tots! Fa un temps, quan ETA havia deixat de matar, era el terrorisme el
gran problema, que després va ser l’agua
para todos, per passar a ser l’atur,
i crec que va arribar a canviar a algun altre tema com Catalunya, depenent,
això sí, d’allò que es debatia en els mitjans de comunicació. O siga, una total
manipulació i una victòria sense pal·liatius per als mitjans de creació de
problemes. I la gran veritat és que cap dels temes que han estat preocupacions
per als españoles s’ha solucionat,
però quan han deixat de ser portada, han desaparegut de l’índex problemàtic.
Bingo! Els mitjans de creació de notícies han tornat a guanyar –tot i Internet.
Que els polítics
són un problema? Doncs, mirant-ho bé sí, però no per com està ara la situació,
sinó que ho són quan poden formar un govern. Si fa no sé quants mesos que no hi
ha un gobierno que puga prendre
decisions i l’atur ha baixat, l’economia funciona bé –segons canten les
xifres—, l’IPC està relativament estable i la gent menja i beu, es pot saber
què més voleu? De moment, i açò no ho diu el CIS, estem preocupant-nos d’una
estupidesa que no ens importa perquè no existix dit problema, com acabe de
demostrar, mentre que l’agua para todos,
el terrorisme, l’atur, Catalunya i la Pantoja seguixen igual que quan eren els
grans problemes dels españoles.
Per resumir, i
perquè dita enquesta fora una mica més barata, crec que preguntant a les
direccions dels mitjans de creació d’opinió en tindríem prou. La resta, a moure
el cap de manera afirmativa, com sol fer la massa, o negativa, com apunten els
antisistema, que són el format més actual dels gossets que abans hi havia a les
safates dels cotxes. Ara, tanqueu-me!
Pseudònim:
Lolita Amores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada