Si
s’ha de parlar d’alguna cosa, quan ens referim a Ciudadanos, eixa
ha de ser la dels complexos.
No
vaig vore el debat electoral, cosa que no vol dir que m’haja
d’abstindre a l’hora de parlar-ne. L’altra volta, quan van
debatre els nostres benvolguts líders –perquè no hi ha
lideresses—em vaig fixar en els vestits, en els botons, en les
camises i en altres coses semblants i en vaig fer una anàlisi amb
molta profunditat. Esta volta no ha calgut entrar en tots els detalls
de la vestimenta perquè hi havia casos realment cridaners.
Mirant
Abascal, he pensat que no tenia mare, ni esposa. Sense comentaris...
De la resta, Casado m’ha agradat i Sánchez, també, a causa de la
seua corbata. D’Iglesias, només puc dir que millora adequadament.
Finalment, hi ha el gran derrotat: l’home dels complexos
superlatius.
No
hi ha res més estúpid que voler aparençar allò que no s’és, i
Rivera s’ha perdut a causa de la pressa, i de creure’s que tot és
imatge. Ja li va passar amb eixe doctorat realitzat en una
prestigiosa universitat que, al final, es va quedar, crec recordar,
en un curset d’unes quantes hores. L’altra cosa que va dur rogle
va estar la pèrdua de cabell que, de sobte, va recuperar amb un
transplantament; però la maganxa on l’he enxampat ara, eixa no té
rival!
Vol
semblar alt! I ho vol semblar saltant-se la dignitat, perquè tampoc
és tan baixet... A les imatges del debat, si us fixeu, quan es posa
una mica de costat, podeu observar com du unes sabates estranyes,
massa altes per ser una simple sabata, però que tampoc són unes
botes. Són unes sabates dissenyades per fer servir una falca en
forma de cunya i, així, pot guanyar-li uns quants centímetres a
Iglesias. En l’altre debat ja duia el mateix calcer, tot i que no
ho vaig dir.
El
guanyador, per tant, ha estat Sánchez, per la seua corbata atrevida.
Casado, tot i les enganyifes que ha fet amb els seus títols
universitaris, sembla ser una persona sense complexos i equilibrat;
el posaré segon. Per la notable millora, col·locaré tercer
Iglesias. L’implantat, quart, per ridícul i per la poca classe que
ha demostrat. Finalment, Rivera; però no perquè anara malament, ni
inadequat, sinó perquè és un acomplexat i un desequilibrat que cal
evitar. Finalment, només em queda dir-li que, si tan important és
la imatge, ha de saber que hi ha gent que l’analitza, com jo, per
exemple.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada