NO ENTENC LA SENTÈNCIA DELS ‘ERES’

 

No entenc la sentència dels ERES, entre altres coses perquè no me l’he llegida. Tampoc ho pense fer, però hi escriuré, com és ja un costum, i sense por d’enganyar-me. Tots escriuen, i totes, i en parlen, sense tindre ni la menor idea, repetint frases que ha dissenyat algú que, se suposa, l’ha llegida, tot i que ho va començar a explicar abans de fer-ho, però ningú no entra en el seu fonament. Jo ho faré!

No entenc com un dirigent públic pot delinquir quan s’han modificat una sèrie de protocols destinats a la distribució d’ajudes perquè, en primer lloc, per rebre dites ajudes, supose que s’haurà preguntat la manera en què s’adjudiquen, o es trobarà dissenyada des de l’administració que les lliura. Potser hauran enganyat dient una cosa que després hauran capgirat, com una acta. Però, qui adjudica, en primer lloc, és sempre un funcionari, o una funcionària... I es deu basar en una norma legal, vull suposar. Un informe contrari a qualsevol adjudicació o pagament és una mena de reparo d’intervenció, que deuria tindre efectes suspensius perquè, si no, per a què es vol un funcionari?

Quan dic això de “legal”, ho faig perquè hi ha sempre un seguit de tràmits que li atorguen eixe qualificatiu, com són les publicacions en els diaris oficials, per exemple. I, per tant, hi deu haver un termini de temps dedicat a la presentació d’al·legacions, i de recursos, i d’altres recursos, etc. L’estat, fins i tot, té una orella molt fina, i la vista, quan li convé i, fins i tot, s’avança a les publicacions quan impugna actes que li semblen il·legals. L’exemple el tenim a Catalunya, on fins i tot abans d’aprovar una proposta, ja sol estar qüestionada, i anul·lada als pocs segons.

Finalment, i si pensem que un recurs no paralitza el procediment, s’ha de dir que sí que ho fa quan hi ha la possibilitat que l’acció executada ja no es puga revertir. I tot açò em fa pensar que, o bé no es va publicar res, ni legislar, i es va adjudicar tot al gust d’un polític, o dos, o tres, cosa que comportaria que el seguit de falsificacions d’actes i de procediments arribara fins a l’infinit, així com les penes de presó i els encausats, o que, qui havia de treballar i controlar el protocol, podeu dir-li UE o España, tant fa, ni treballava ni controlava, així com l’oposició, que no es deguera dignar ni ha llegir un sol document. A més, i açò sí que és còmic, vos podeu explicar que Chaves, que hauria de ser, per força, el dissenyador de tot el merder, no entrarà a la presó mentre que Griñán, el seu successor, hi passarà uns quants mesets? Au, expliqueu-me alguna cosa!

Salvador Sendra