Diuen
a la ràdio que ja hi ha Gobierno, i que hi haurà no-sé-quants
ministerios i unes altres tantes vicepresidencias, i
que hi ha dos partits polítics que han fet una coalició per poder
governar, i que hi cal l’aprovació –bé per abstenció, bé per
acceptació— d’altres partits polítics de tota mena per tirar
endavant el projecte.
Jo
no puc anticipar res perquè, en principi, no hi ha precedents d’una
complexitat semblant, però sí que puc opinar atenent unes cosetes
que he estat observant en les darreres setmanes. D’altra banda, cal
saber que al llarg de l’evolució humana, les persones travessem
unes etapes que només s’entenen des del punt de vista sincrònic,
ara observades per mi de manera anacrònica. L’adolescència n’és
una.
Les
persones adolescents no han acabat d’entrar en la maduresa i encara
mantenen actituds que poden sorprendre qui les tracta. Per exemple,
els agrada la velocitat, i sovint la llengua els funciona massa
ràpid. Si han de comunicar algun esdeveniment, segurament
s’anticiparan al moment ideal per fer-ho, i pot ser que ho facen
per canals que no sempre són adequats. Hui, sense dubte, farien
servir les noves tecnologies.
D’altra
banda, si es dona el cas d’haver de negociar alguna cosa, el seu
punt de vista podria vincular-se a una posició privilegiada, molt
probablement lligada al lloc físic més alt d’allò que considera
una escala de valors. Açò se sol associar a la gran expectativa que
els genera el propi ser i a pensar que l’hàbit fa el monjo:
situant-se l’adolescent en un lloc privilegiat, i amb la capacitat
que ell mateix s’associa, es podrà arribar a la finalitat
desitjada.
La
lleialtat, a més, és una de les claus perquè l’assumpte
funcione, tot i que la testosterona tinga res a dir, però no es pot
enganyar el líder, ni en el suposat cas de comprovar qui és el més
homenet. Este, per tant, és un dels punts més aleatoris dels que es
poden donar en una relació com l’exposada. Però podria passar que
una de les parts de la relació ja haja transitat esta etapa i, per
tant, ja haja assolit la maduresa, mentre que l’altra està torbada
pel vertigen produït per una ascensió excessivament ràpida.
Aleshores,
la persona major se’n pot beneficiar de la més jove, si té una
mica de temple i saviesa. Per exemple, si s’aprofita de l’ímpetu
del xaval, i si sap que s’anticiparà a la data òptima de
comunicar alguna cosa, li pot filtrar informació que, després,
esmenarà desautoritzant el jove, fent-lo servir com a barrera de
protecció i, per extensió, per analitzar les respostes dels
afectats de cada mesura cantada. Finalment, si es conduïx
correctament la relació, els guanys de l’adult poden ser copiosos
mentre que el seu desgast es pot apaivagar quasi en la seua
totalitat.
Per
cent, ara ja me n’he empassat de paraules i encara no he pogut
aportar la meua opinió sobre el Gobierno, però, a més, no recorde
quina relació hi ha entre els dos substantius del títol; així que
ho deixe per a una altra ocasió.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada