ELS SENTITS

Abans de res, i tot i que això dels cinc sentits està més que qüestionat, i anirem veient-ho al llarg de l’escrit, he de dir que faré servir l’anacronisme per argumentar allò que m’interessa sobre la condició humana, basant-me en els sentits que crega necessaris i sense deixar de banda que si posseïxes el sentit de la vista, i el pots gestionar lliurement, pots deixar de llegir en este moment l’article que he escrit. L’he redactat sense gaire esforç, fent valer el sentit del tacte i el de la relació entre idees, conceptes i llenguatge, codificant-ho tot en un seguit de signes, tutelats per la gramàtica, que tu, lector o lectora, podràs transformar, de nou, en idees i conceptes per extraure’n les conclusions.

Perquè quan es viatja, s’aprén; més que es faça turisme de masses. S’hi pot aprendre a comportar-se, per exemple. Però, quan es fan servir els transports públics en què no es pot escollir la classe ni el seient, hi ha coses que et planteges, com, per exemple, això de dutxar-te, o de llavar la roba, perquè aquells que t’acompanyen poden pensar que eixes coses són una decisió personal lligada a la llibertat individual; i tenen raó, si es mira així.

També hi ha el cas de la persona que parla per telèfon amb excessiu volum que, potser, per a ell no ho és tant: segurament pensarem en positiu i creurem que està una mica dur d’oïda i li cal alçar la veu. Té el seu dret, i així com el sentit de l’olfacte és individual, també ho és el de l’oïda i el de la veu; i té raó de cridar, si es mira així. Simplement, usen els seus sentits en la mesura que lliurement volen i poden –perquè podrien estar muts o sords del tot.

Algú gros, però, ha fet servir el seu sentit del gust, segurament. El volum, per tant, li ha augmentat i, per tant, a partir d’eixe moment, necessitarà de més espai per instal·lar-se. Sovint, eixe augment du associat el contacte amb altra gent, agrade o no, perquè el sentit del tacte també és individual. I fins ara, podem pensar que, si ens situem en la part passiva de cada exemple, ens poden sentir incòmodes –la comoditat, per tant, és altre sentit!

Però, que passa quan la persona de davant vestix de manera inapropiada? Sense entrar a analitzar els hàbits –cosa que no faig per no excedir-me en l’espai— hi ha gent que no té el sentit del ridícul –altre sentit que afegir als cinc de l’inici. I això pot afectar les persones que l’envolten perquè pot agredir la sensibilitat d’aquells i aquelles que en tenen. Es tracta d’un sentit: sí. Es tracta de convivència: sí. Es tracta de llibertat: sí. Exactament com en els altres casos! Si s’ha de tindre cura amb la neteja o amb l’ús de perfums, amb el volum dels sorolls que es produïxen o s’escolten, i amb tocar les altres persones –imagineu-vos a quaranta graus a l’ombra—, per què no s’ha de tindre cura vestint-se amb una combinació adequada de colors i de teixits? Incloem el sentit comú en el llistat de sentits? Si apel·lem a la llibertat, ho hem de fer en tots el casos, i cases!

Salvador Sendra