L'experiment persa.

Durant dècades s’ha pogut seguir el cas iranià, l’antiga Pèrsia, com el d’un orgullós poble a contracorrent. Si escrivim en llengües occidentals com ara el català, som occidentals, la geografia també ho certifica. Ells en canvi, són l’altre en sentit sartrià, Orient, la cultura rival. Salamina, Esparta, Grècia contra Pèrsia, després Roma contra l’Imperi Part i l’adveniment de l’Islam a les seues terres quan nosaltres ja érem cristians. Ras i curt, de nou, clarament, l’altre.

En temps ja més recents el règim del Sha de Pèrsia intentà un acostament a Occident i les seues esposes eixien a les revistes de societat occidentals. Es volia fer de Teheran una capital europea i part de la població ho aprovava. Massa ràpid i aplicat per un règim corrupte i brutal, el poble no ho acceptà i decidí que el camí era la revolució, de fet, una particular revolució involutiva. La Revolució Iraniana que derrocà al Sha i instaurà els règims dels mul·làs amb Khomeini inicialment al davant es volia oriental i conservadora per reacció al Sha i els seus deliris occidentalitzant. Ja tenim de nou a la vella Pèrsia oposada a Occident, en aquest cas actual capitanejat pels Estats Units.

La història de les últimes dècades parla d’enfrontaments d’Occident amb l’Orient: les guerres d’Irak, les del Golf, la d’Afganistan... Una ràpida ullada al mapa demostra que tots aquestos països on s’han produït enfrontaments entre occidentals i orientals són frontera directa amb l’Iran. Així les coses, algú que haja viscut al país els últims anys ha vist com com a esquerra o dreta de casa, tropes de gents estranys bombardejaven els seus veïns. Posem un exemple, algú s’imagina créixer sentint a les notícies que Portugal està invadit militarment per tropes iemenites o egipcies, França per tropes líbies, sirianes o marroquís? Això mateix pensava un persa quan a l’Afganistan lluitaven primer russos, posteriormente coalicions internacionals de danesos, alemanys, americans, espanyols, japonesos o italians. Per a ells, occidentals.

No fer part de les institucions internacionals podia semblar una decisió voluntària d’un antic poble orgullós. Ara bé, no és la realitat, l’antic fervor revolucionari (i reaccionari) quallà finalment en un conservadorisme de les classes dirigents que, com en el cas de l’època del Sha, no observaven els desitjos de la major part de la població, majorment jove, per baix dels trenta anys. Gent que consumeix telesèries i vol sumar-se al món. El règim, brutal, ha escapçat qualsevol intent de democràcia o modernitat i els fraus electorals són un fet conegut. El règim, com tants altres al llarg de la història només aspira a perpetuar-se i si pot, a créixer. Vol estendre’s pels països dels voltants, com a xiís volen imposar-se al sunnisme dels seus veïns àrabs. Volen la bomba atòmica, siga per major poder que per poder mostrar-se al món com poderosos, innovadors, no atrabiliaris com la majoria els percep...

Recentment, un avió s’estavellà a l’aeroport de Teheran al poc de despegar. Un lamentable accident, es diu inicialment. Als pocs dies es parla d’un atemptat que ningú reivindica, i que alguns apunten de factura local. El règim ho nega, alega que és “científicament” impossible i és curiós observar que quan es dirigeixen a Occident utilitzen la paraula ciència quan intenten governar internament des de la imposició religiosa... No vull reconstruir els fets, per a això es pot acudir a les hemeroteques i he deixat passar el temps abans d’escriure per tal de deixar cristal·litzar els pensaments. La conclusió, i és terrible, es que tot ha sigut premeditat: el règim dels aiatol·làs ha volgut testar la capacitat de reacció occidental. Centenars de morts, morts innocents, civils, si Amèrica, si Occident, si Xina, si Rússia (va augmentant el nombre de potències) fa res, podem continuar amb la nostra bomba atòmica, amb les ingerències als països veïns com ara Síria, el Líban o el Iemen. En curt, si ningú fa res nosaltres podrem seguir fent... És una lògica perversa, tristament sovint, la del decurs de la història.

Bucarest a 24 de gener del 2020.