Hi
ha coses que són difícils d'entendre, i que passa quan manen «les
esquerres». Ara, amb el nou govern a l'Estat, ha passat una d'eixes.
Inexplicablement, s'ha fet un govern amb vint-i-dos ministeris.
Sembla que per fer el govern de coalició hi ha hagut que forçar la
màquina en excés. I l'han hagut de forçar perquè el que impera en
el «Gobierno» és la desconfiança.
Per
inventar-se vint-i-dos ministeris han hagut d'elevar a categoria de
Ministeri el que abans eren Secretaries d'Estat, Direccions generals
o fins i tot, crear un Ministeri d'una cosa que ja estava en una
Secretaria integrada amb Sanitat. És a dir, en el cas de Ministeri
de Consum que abans portava una persona com a Secretària d'Estat i
que a més a més, ho portava amb Sanitat, ni més ni menys, ara és
un ministeri. Tant important és el consum? Quines competències
tindrà? Serà capaç d'omplir un Ministeri de competències de
consum? Doncs, deixe-m'ho dubtar.
No
ho dubte per dubtar, només cal mirar el que ha passat a la Comunidad
Valenciana amb Habitatge, el que abans era Direcció General ara és
una Conselleria -pintada de verd-amb dos secretaris autonòmics i
quatre directors generals. Quan resulta evident que no hi ha tant de
contingut com per poder fer una Conselleria només amb habitatge, per
important que siga el tema. Sembla que importen les poltrones, les
medalles i les carteres que el fet de treballar, i eixa és una
imatge de l'esquerra que a mi en dol, i ha de doldre a qualsevol
persona amb una mínima sensibilitat.
No
és només el fet de crear un ministeri i que el sou d'un Secretari
d'Estat o un Director General passe a ser el d'un ministre, és que
la creació d'un Ministeri ve aparellada de la creació nous
secretaris d'Estat, Director generals, etc., és a dir que on hi
havia un càrrec ara n'apareixeran de cop i volta al voltant de 8.
Tot i això tenint en compte que el personal, els funcionaris o
personal contracte per l'administració és el mateix. Perquè els
alts càrrecs no s'han d'asseure a picar els treballs...
Un
govern de coalició no hauria de portar a aquestes cagades, són
perfectament salvables, però això demostra que no és un govern que
nasca de la confiança, de l'esperit de treball i d'una voluntat de
compenetrar-se. Sembla un govern on primer s'han posat els noms, i
després s'ha buscat «què et done» i «què acceptes per semblar
que pintes alguna cosa» en coses que no pinten res.
La
imatge que transmet és absolutament lamentable, excepte pels
fans-boys dels partits al «Gobierno», donen munició gratuïta a la
dreta assilvestrada. A més a més, donen també transmetre que el
que importa és la poltrona i no la feina. Perquè si realment volen
fer feina, es poden repartir els ministeris de forma més racional i
assumir les competències que es pacte, fins i tot de forma més
global. Però la manca de confiança i encaixar noms porta decisions
absurdes.
Al
final sí que faran un "govern frankenstein", no per tenir
un suport de grups "que se situan fuera de la Constitución"
sinó per tenir vint-i-dos ministeris que ningú sap que pinten. Al
final, la gent acaba percebent que tots són
igual, fins i tot, els que venien a canviar-ho tot, com Podemas,
perquè fan el mateix que els altres. I després es queixaran de què
la gent d'esquerres es queda a casa i guanye la dreta ultramuntana.
Òskar "Rabosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada