La transparència és la forma
ideal de mostrar allò que normalment se sol cobrir amb capes o vels
com si fora un secret. Desvelar, per tant, té la funció de traure
eixos vels que entorpixen la contemplació d’allò essencial. En
l’acte de revelar apareix allò que no es veia perquè necessitava
d’una acció, o d’una passió, que efectuara la transformació,
bé física, bé intel·lectual. Per a una revelació, sovint no cal
més que la calma, que el consell o que el treball. En un cas extrem,
ens pot servir la màgia, o la fe: per què no?
No estic segur que siga el cas
general, però l’àmbit artístic necessita de canvis que el
retornen a la humanitat, més que siga perquè l’espectador
aconseguisca passar de la forma a la matèria sense haver de
deixar-se la vida en l’intent; per això deixe córrer les coses de
la fe, o la màgia, o simplement les situe en una altra època molt
més irracional i d’investigacions sobre la consciència. A més,
no em negareu que tanta superposició cansa fins a l’extrem de
pensar que eixa essència que roman allà al fons, envelada, si és
que n’hi ha, pot esperar perquè allò que interessa son els vels.
L’esforç intel·lectual que comporta el descobriment pot resultar
esgotador; tant com el del seu cobriment intencionat i deshonest. El
resultat, per tant, també pot esdevenir decebedor. Realment, no
sempre s’ho val, això de rebuscar els elements que han estat
velats de manera intencionada i sol ser més còmode i natural
contemplar l’embolic.
Treballar ensenyant l’essència,
desvelant el fruit, és allò que ha aconseguit el company Rubén en
la seua darrera obra. Clara i diàfana: sense obstacles ni vels. La
seua obra transforma el transcórrer del temps des de dos punts de
vista. El primer, a partir de la modificació física i cronològica
del material, des que s’hi aplica la tècnica, això sí, barrejada
amb eixa dedicació que cal a qualsevol obra seriosa. La segona, amb
l’ús del color, simple i, alhora, suggeridor, de l’ambre com a
fenomen físic i temporal. Elegant i refinat alhora. Impecable i
honesta.
Desvelar l’obra de Rubén, per
tant, està a l’abast de tothom, perquè no hi ha res amagat
darrere del cristall. La revelació tampoc s’entén des del punt de
vista del dogma metodològic, sinó que s’acobla perfectament a
l’estudi i a la preparació. Palpentes és el títol d’una
col·lecció que assenyala la tasca creadora de la téchne. La
transparència del suport emprat no pot ser més nítida: sense
llenç, sense vel, sense marc. Res no s’oposa a la contemplació de
cada peça, excepte d’una, on el contemplador es contempla en el
reflex del mirall.
Les petjades del temps i del lent
moviment que transforma l’ambre en eixa preciosa resina s’observen
en la manipulació dels vernissos sobre el cristall que provoca, en
les sinuoses formes, l’atenció de l’espectador. Res no destorba
l’ull, ni l’observació, en la recerca de les essències: ni les
del temps ni les de l’espai. Tot se sosté en eixe perfecte
equilibri entre el missatge i el missatger, entre la téchne i
la póiesis.
Podeu fer-ne la visita a
València, a la galeria de Luis Adelantado, fins al 13/03/2020, i ja
m’ho contareu.
Salvador Sendra
