Ho
reconec: estic totalment abduït a causa de les notícies del
coronavirus. Però, no em podeu negar que el tema te un punt
apocalíptic i, alhora, un altre de captivador. Si em qüestione
sobre què és això que més m’atrau, no em sé respondre, però
crec que el mateix Orient, pel simple fet de la seua peculiaritat, hi
té part de culpa. No crec que a Europa, mateix, es puga actuar d’una
manera tan contundent i que la gent hi responga d’eixe mode que ens
transmeten els mitjans d’informació de masses: ciutats aïllades,
ciutadania desconnectada, carrers desèrtics, transports aturats...
Tant
em captiva que m’estic plantejant d’escriure un llibre sobre un
tema semblant; ho faré en francés i sota un pseudònim, per
garantir la meua llibertat d’expressió. El titularé La peste.
Però, a més, pense si és bo ubicar-lo tan lluny d’ací o si
seria millor situar l’acció en un indret més proper que, a més,
ens transporte a un altre continent. Són coses que m’hauré de
repensar quan m’hi pose.
Imagine
el tancament del perímetre urbà i la relació entre els habitants
de la zona –entre el veïnat— on, a mesura que passa el temps, es
tramen uns rols i unes actituds del tot impensables en un espai obert
i saludable, perquè cal pensar que, en el fons de tot açò, hi
roman l’atmosfera densa i feixuga de la malaltia, del contagi i de
l’epidèmia. Com haurien de ser les relacions d’amistat en un
indret com el que es descriu? Hi haurà interacció? I la sanitat,
destriarà els casos?
Ara,
de moment, seguiré les notícies que, a més, no deixen de
sorprendre’m. Per exemple, resulta molt cridaner observar que, ja
fora de la zona zero, els diferents estats que repatrien la seua
ciutadania prenen mesures del tot diferents. Per posar els exemples
dels dos casos més extrems, he escoltat que el Japó mantindrà els
seus repatriats en quarantena, a casa, amb mesures i regulacions més
personals, mentre que Austràlia se’ls endurà a una remota illa
prop d’Indonèsia i els controlarà en eixe indret fins que reben
l’alta mèdica: seran lliures en el seu perímetre, com Napoleon?
De
moment, tot són preguntes envoltades d’incertesa. I, ja sé: em
diré Camus!
Anònim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada