Freud tractava la realitat vinculant-la al superjó d’una manera que encara ressona en la nostra societat i en cada individu que la compon. A grans trets, el lloc on se situava el superjó era en la manera en què la col·lectivitat i l’entorn marcaven el caràcter de cada individu, i en el primer escaló se situava la família. El conservadorisme, la moral i les normes marquen, per tant, cada un dels qui conformen el grup social.
Però deixant Freud –encara hi ha qui pensa que es tracta d’un pensador obsolet— i pensant en el nostre dia a dia, ens hi trobarem que el freudisme ressona encara en la nostra consciència. Per exemple, quan pensem els conceptes de bé i de mal, no podem deixar d’associar-los a la bondat i a la maldat. Però, res no està més allunyat de tot açò.
Mefistòfil i Woland feien les coses bé, i això se’ls-ho ha de reconéixer. El primer, quan va captar Faust per als seus fins, i el segon quan ho va fer amb Margarida perquè, tot i que les finalitats d’ambdós foren dolentes, el treball per aconseguir-les es va assolir correctament. Mefistòfil i Woland eren l’encarnació del mal, però treballaven bé.
I la mateixa fórmula s’hauria d’aplicar a aquells i aquelles que barregen les coses, sovint de manera intencionada. Que siga bona persona pot ser molt interessant de cara a guanyar-se el cel, o per demostrar al grup que combregua amb les seues directrius morals. Altra cosa, però, és l’aplicació de la bondat. Els actes no estan vinculats amb la moral de qui els realitza, i més si se sap –com tots sabem— que, sovint, no fer res és pitjor que actuar; però a la inacció no li cap el judici, ja que sol anar lligat a l’acte. La millor persona, a més, sol actuar malament perquè la seua acció està massa condicionada per l’entorn.
Actuar de manera correcta amb allò que ens marca el primer superjó freudià deu ser bo per al col·lectiu, però no té per què ser-ho per a la societat. L’exemple el trobem en la Màfia, que s’autoanomenava la famiglia. Actuar de manera correcta amb allò que ens marca l’altre superjó més social pot ser correcte per a la societat, però dolent per a la família: el delator que incrimina els companys. Finalment, no actuar i saber-ho tot, si comporta la sensació d’imparcialitat, encara és pitjor que qualsevol de les altres propostes: qualsevol veí de Corleone, per exemple.
Giovanni Brusca ix de la presó perquè a finalitzat la seua condemna. Tot i ser la reencarnació del mal, va fer la faena ben feta. La col·laboració li ha alleugerit la pena. És bo o roí? El contractaríeu?
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada