dimarts, 25 de gener del 2022

CONCORDE

L’any 2000, si no recorde malament, hi va haver un accident d’un dels avions supersònics, a França, quan s’enlairava, i van morir més d’un centenar de persones. La cosa és que això del pont aeri entre Europa i els Estats Units es va afeblir en una espècie de metàfora que anticipava la gèlida relació que observem des de fa una anys.


Cap al 2004 hi va haver l’últim vol; diuen que el Concorde ja no era rendible... Però ¿des de quan havia de ser rendible, econòmicament parlant, un avió que realitzava uns trajectes tan simbòlics amb un luxe que l’allunyava de les línies regulars? No totes les coses es poden quantificar, i este avió aportava qualitat: si es vol quantificar, per això estan els xinesos! Ells han optat pel materialisme i això tenen: material. La concòrdia és altra cosa, ja que deriva de cordial.


Paris i New York es van allunyar definitivament amb l’aturada de l’enllaç aeri supersònic per començar a tractar-se de manera mercantil, sense més, amb vols d’eixos que es diuen comercials. Comerç, això és tot. Però no tot es pot quantificar, ni es deu. Les distàncies entre estes ciutats, si es quantifiquen en temps, han augmentat considerablement, i s’han unificat, cosa que encara és pitjor.


En alguns indrets dels Estats Units, i en altres llocs d’Amèrica Llatina en què s’han afeblit els lligams amb l’antiga metròpoli, s’han enderrocat estàtues que simbolitzaven Cristóbal Colon mentre arguïen que, amb la colonització –i no crec que siga una casualitat la proximitat dels substantius Colon i colònia—, hi va entrar el mal, a Amèrica. Però, ¿heu pensat que es podria enderrocar l’Estàtua de la Llibertat perquè hi ha una evident referència a la Révolution Française i hi va haver molts morts durant el Regnat de la Por? Recordeu que va ser una donació de la République, i que les relacions es refreden... Imagineu una massa de demòcrates estirant les cordes per tombar-la mentre criden que la seua llibertat no pot assemblar-se a la dels francesos perquè hi havia la guillotina tallant caps, de nit i de dia.


Salvador Sendra