Quan viatges per la frontera sud de Rússia, t’adones que això de les delimitacions estatals i les jurisdiccions no afecten alguns del indrets que, se suposa, són estats independents: moltes voltes, has de desviar el trajecte escollit perquè pots ficar-te en un embolic fronterer amb què no comptaves. A tot això, cal recordar que, eixos estats que ara semblen independents, fins a fa quatre dies eren satèl·lits d’un macroprojecte que s’anomenava URSS com a resultat del final de la Segona Guerra Mundial i d’un Tractat com el de Ialta. Ara, els llocs de referència tenen regions autònomes que no acaben de definir-se.
Que què es va signar en acabar dita Conferència? Doncs, si us interessa, ho busqueu en algun lloc rigorós perquè jo no hi estava: encara no havia nascut! A més, la lletra menuda em ve malament perquè m’he deixat les ulleres al cotxe. Ara bé, la cosa més interessant s’està veient estos dies de manera ampliada i em recorda el procés de descolonització, si tractem el tema de les fronteres. Al Sàhara, per exemple, ningú no mira i hi ha qui avança la faena! Perquè Rússia reclama un poder que se suposa que se li va atorgar sobre Ucraïna –realment, només està interessada en una part. Ho va fer sobre Crimea i va eixir guanyadora; ara, ho intenta sobre un altre territori.
Diuen que es declararà la guerra... Jo personalment, pense que no hi cal: amb Crimea no hi va passar. Però, què interessa a Rússia d’esta part del territori? Supose que la franja del sud i del sud-est, ja que són les que poden unir i consolidar millor la península i, a més, són de majoria de població russa. Això ha ocorregut en altres indrets de la frontera sud de Rússia, com per exemple a Geòrgia, on hi ha territoris que estan, de moment, considerats com a autònoms, però on també hi ha la majoria poblacional. Eixos llocs, però, sembla que no són tan importants...
Em fique a la pell de Putin. Primer pas: considerem el territori com a autònom. Segon pas: el reconeixem com a tal. Tercer pas: el vinculem, lliurement, a l’antiga metròpoli. Quart pas: no fem cas a allò que puga dir la resta d’estats –ni l’ONU— perquè la nostra legislació ens ho permet. I vull que veieu que me l’estic jugant, perquè pot passar que abans que es publique el text ja haja esclatat el conflicte. Jo, per si de cas, m’escude amb això de la declaració de guerra.
Ara que ja sabeu la meua aposta, us diré un xicotet detall: Ialta està a Crimea. Podeu travessar!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada