El camp de la salut –i cada volta més— està lligat a una mena de mecànica on les diferents parts del cos humà s’assemblen a les peces d’un motor: a una màquina propulsada per una bombeta. Dec suposar, per tant, que hi ha elements que s’han d’ajustar i, per tant, de tant en tant, hi cal passar una revisió.
Dus el cotxe al taller i penses que estarà llest fins a pròxima revisió... Si no hi arriba en condicions, demanes la garantia, tant de la fàbrica com de les peces reposades, si es dona el cas. Ara, quan hi arribes, la primera cosa que es fa és connectar-lo a un ordinador que avisarà de qualsevol necessitat. Recorde, però, que fa uns anys no era així, i el mecànic havia de saber realment de motors, i de connexions. Sovint, parar l’orella ja era tot un escaneig. La medicina ha avançat en el mateix sentit, però sovint no n’hi ha prou perquè hi cal reparar la creença en les coses no físiques.
De xicotet, ja ni recorde les voltes que em van trencar l’enfit. Et trobaves malament i visitaves una persona que, lluny d’auscultar-te, et plantava a la penombra i el col·locava la punta d’un mocador al pit. Unes oracions més tard, ja et passava el diagnòstic i, si t’interessava, hi tornaves per seguir el tractament... Si no funcionava, tenies l’opció de la insolació; però en este cas no hi calia la presència física.
Diguem-ne premedicina, però això hi havia... I curava les malalties del temps sense medicaments! L’altra opció era la neteja corporal, amb arròs bullit, poma i camamilla durant uns dies fins que tot s’arreglava i podies tornar a fer vida normal. Per als adults, i havia l’ús del bicarbonat com a pal·liatiu, a diari, perquè remei, no n’hi havia. La gent vivia i la gent moria.
Ja al segle XXI, gran part d’eixes malalties han desaparegut perquè ningú no sofrix d’insolacions ni d’enfit, i l’agror se supera d’altres maneres; segurament, també, perquè hi ha la possibilitat de canviar el hàbits alimentaris menjant alvocats i mangos, o tomaques tot l’any. A més, hi ha la prevenció i l’estudi previ. El placebo que abans s’aconseguia en la creença, hui s’aconseguix en la fe, en el cas de la fe en la ciència i de la fe en aquells que ni tan sols et coneixen.
No m’imagine demandant Teresa ni Consol per negligència, o Pepita i Toniquín per manca d’atenció. Segurament perquè tot era gratuït, confiat i proper. Fins i tot allò que resta dels remeis ancestrals s’ha situat en l’àmbit de la comunicació de masses, amb gent que cobra per enganyar pobres pacients que segurament només necessiten d’amor, o de diners, i això sí que és denunciable. I ho escric perquè sovint pensem que hem superat la fase premedicinal i no hi ha res més fals que pensar-ho: l’única cosa que ha canviat és la proximitat del sanador o sanadora i el preu.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada