SOROLLS, OLORS I SABORS

 

El sentit de referència és la vista. A partir de la mediocritat apreciem o rebutgem; aportem judicis de valor que es basen en tòpics i detalls. Si viatjar fos mirar coses, no caldria anar enlloc: amb una fotografia en tindríem suficient, o amb un documental. Una volta, tenia una professora de filosofia que estava contentíssima de poder observar les obres pictòriques de referència, amb tots els detalls, mitjançant una visita virtual als grans museus. Jo l’escoltava esbalaït...

Duchamp i el seu famós pixador situaren l’art on havia d’estar; perquè la ubicació i l’escenari són l’art. Contemplar la mateixa obra en un context o en un altre és fonamental per apreciar això que afirmava l’artista. Observar el detall de qualsevol quadre de Velázquez, mateix, mitjançant una pantalla, pot servir per apreciar detalls, però no aporta la mirada holística que hi cal. Només s’ha de pensar que, quan es visita Roma, les obres de referència romanen en els indrets per als quals foren concebudes, i en molts casos ja han passat cinc-cents anys.

I, tractant el tema italià, algú s’imagina la diferència entre un documental sobre el sud de la península i un viatge pel mateix lloc? Les diferències són abismals perquè qui hi viatja aprecia les coses vertaderament importants: els sorolls, les olors i els sabors. Les veus alterades vinculades a l’explosivitat mediterrània, les olles al foc a l’hora de dinar i el tast dels plats típics de cada lloc són allò que importa; la resta, la podem observar des de casa, en un documental.

Quan em pregunten què he vist en qualsevol indret, em fan riure. No, no em trasllade per vore res, però, si ho faig, m’agrada que siga en el context adequat. Normalment, viatge per menjar, beure i escoltar; en el darrer cas, ho puc oldre o tocar. Agraïsc que el veïnat compartisca la música que escolta a casa amb els transeünts en la mesura que ho fa amb l’olor del guisat de migdia, perquè en els barris del casc antic de les ciutats, la cuina està a la primera nevada de la casa, i és aquí on es fa la vida: a la cuina i al carrer.

Salvador Sendra