METAVERS

 

Entrem en l’àmbit de l’etimologia perquè, si no ho fem nosaltres, ho faran contra nosaltres!

El significat de les paraules és una creació humana, però això sí, molt antiga. L’evolució en canvia les formes i sovint el significat, tot i que sempre hi ha un lligam, un cordó d’argent invisible, que connecta la novetat amb l’antiguitat. Abans de la paraula tot era natura; no hi havia cultura; era impossible que n’hi haguera. Amb la paraula s’ha creat l’humà, i no a l’inrevés.

L’altre pas important és el de l’escriptura que, com ja he escrit en altres ocasions, va comportar una tècnica de magatzematge de la informació que alliberà el cervell i que –i ací és on arriba la vertadera catàstrofe— s’associa a la racionalitat. La gramàtica racionalitza, i la prova de tot açò la tenim en les gramàtiques universals com la Port Royal. Encara m’emocione quan visite Paris i passe per davant de l’antiga abadia...

La tesi de Marshall McLuhan ens explica la importància de l’alfabetització en el desenvolupament del cervell per arribar a aconseguir el rendiment que s’ha assolit, però no aprofundix en les pèrdues. Ens hem deixat pel camí la capacitat més pura de la fantasia perquè una ment alfabetitzada ja no la recupera en la seua essència. No obstant això, entre la fase del no-res i de la grafia hi ha la de la poesia, que era la tècnica per recordar textos extensos no escrits.

Ara he escoltat que hi ha un nou ens que s’anomena Metavers, i que està lligat a la realitat virtual. O siga, molta imatge i poc de text. Traduït: un procés de tornada enrere; a un pas abans de l’escriptura; a un pas abans de la racionalitat. Però, si la cosa està feta per tornar enrere, també ho podem fer nosaltres amb la recerca de l’etimologia, com he escrit adés. Meta significa «més enllà» o «després». Vers té a vore amb la línia, i s’associa a la paraula escrita. Finalment, calculeu vosaltres mateixos el significat... Avançar és, en realitat, retrocedir. Ni Nietzsche estava enganyat, ni això de la racionalitat va arribar per quedar-se. I mira que m’agradaria tornar al món de la fantasia, de les pors i de la màgia... però ja em resultarà impossible.

Salvador Sendra