Es diu que en qualsevol conflicte la primera víctima és la veritat, així les coses, Rússia ha decidit envair Ucraïna per tal de “desnazificar” el país. Què hi foten els nazis, morts i enterrats ja moltes dècades fa i en un altre país, Alemanya, a Ucraïna? Tot i res, des de la perspectiva de la realitat històrica res, com es evident, però no des de l’òptica russa. Rússia és una gran nació, que com observara Dostoievski, no ha conegut mai la llibertat, de les dinasties mongoles a l’autocràcia tsarista per a acabar amb la soviètica; mil anys de sotmetiments brutals. Per a bé o per a mal, la forma de governar s’endinsa en la psique col·lectiva, i així, molts russos de qualsevol condició i edat estan d’acord amb un poder central fort, val a dir, allò que sempre han conegut, allò que els resulta familiar. La propaganda russa actual continua amb l’orgull heretat de l’època soviètica d’haver derrotat el nazisme. Sopant amb la dona russa d’un amic alemany a Alemanya, recorde que ella deia que a l’escola els mostraven mapes, mapes en els quals Rússia es veia enorme i Alemanya diminuta. Alemanya ens va envair, l’Alemanya més poderosa, la potent tècnica militar de l’Alemanya nazi contra l’ànima del poble rus. Un incís ací per a aclarir que tècnicament soviètic i rus son termes diferents però que sovint s’associen siga per occidentals que pels propis russos segons interessos. Així, per desvetllar la fibra sensible, la brutal maquinària nazi amb els seus tancs i avions contra l’ànima cristiana i ortodoxa del poble rus, endurit en el sofriment. Samsó contra Goliat i venç el bé, mare Rússia, devota i protegida de Déu n’ix vencedora del conflicte. Allò que no es diu al jovent que no lluità en el conflicte, és el preu pagat o el suport rebut. Que Stalin rebé armes, camions, tractors i tot tipus de maquinària dels aliats se silencia com també el brutal preu de sang pagat. Acabada la Segona Guerra Mundial, Stalin i la URSS es presenten com a clars vencedors, el nombre de víctimes romandrà secret d’estat fins a la desintegració de l’URSS als 90’s, vora mig segle més tard! Per cada alemany mort, cinc russos!
Així, Putin ara diu que cal “desnazificar” Ucraïna i que
per això ha de ser envaïda per tal de ser purificada. El nazisme que a ell li
interessa no és el real, mort i enterrat sinó la flamarada patriòtica a
provocar al seu poble rus. Vencérem aquell nazisme i vencerem aquest, ve a dir,
som poderosos. La lògica però no dicta això i allò que semblava hauria de ser
una ràpida missió executada amb precisió quirúrgica comença a semblar més un
bloqueig que altra cosa, i en els bloquejos, pensem en la bruta Primera Guerra
Mundial, ningú hi guanya. En qualcuna cosa sí ha guanyat Putin de manera clara,
tres milions d’ucraïnesos han abandonat ja el seu país, tres milions
d’opositors car els partidaris es queden. Ara Putin, “desnazificat” o netejat
el país d’opositors, es pot dedicar a allò que en el fons l’interessa, bastir
una aliança amb Xina per les properes dècades. Un país com Rússia amb una baixa
demografia però grans recursos és l’aliat perfecte per a un altre amb alta
demografia però sense recursos com és el cas de la Xina. La perllongada
frontera comuna és un altre factor altament coadjuvant per una sinèrgia que
sembla encertada de cara a un futur proper. Analitzat des d’un futur immediat
sinó des del mateix present, les coses són molt més tristes, a Bucarest es
veuen refugiats ucraïnesos per totes parts i la gent els ajuda. Costa pensar que
algú haja de fer el bé per reparar el mal d’altres...
Cada dia ix el sol i naix bona gent, no tot està perdut.
Bucarest a 21 de març del 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada