Aquesta setmana ha sigut una gran setmana pel que es
refereix a l’economia, en concret, a la producció de microxips. Com bé sabeu,
-perquè els periòdics i les notícies de la tele, supose que també, no paren de
contar-ho- vivim una crisi dels microxips i hi ha una gran dependència d’aquests
elements altament tecnològics dels països d’Àsia. Les cadenes de
subministrament s’han espatllat i ara Europa, eixe ens fantasmagòric i ionqui,
travessa fortament perquè això que fan quatre empreses quatre -sí, quatre, de
un, dos, tres i quatre i para de contar, sense que siga cap metàfora- es fabriquen
a Europa i així deixar-nos la dependència dels països asiàtics. Definitivament,
Europa, eixe ens fantasmagòric i ionqui, s’està deixant totes les dependències.
En el marc dels fons Next Generation, el Gobierno,
más progresista de la Historia, ha decidit aprovar un PERTE, que és un
projecte estratègic, diuen que, per a invertir o gastar-9.300 milions d’euros de
la pasta que ens “dona” Europa, eixe ens fantasmagòric i ionqui, per impulsar el disseny
i fabricació de microxips. Però el més bonic no és això! Sinó que hi ha o hi
havia, ningú ho sabia, un clúster valencià de microxips! Però clar, es dediquen
al disseny perquè fabricar diuen que només fabriquen quatre empreses quatre a
tot el món. Mireu quina gran notícia, aquestes empreses valencianes de València
podran rebre part d’eixos 9.300 milions per a posar-se a fabricar microxips,
però sembla ser que només tenen una dificultat que no hi ha personal
ultrapreparadíssim, (vid. Valencia Plaza, “El clúster valenciano del
microchip busca talento: "No crecemos más porque no podemos contratar”).
La veritat és que és una notícia sensacional, una clúster
d’alta tecnologia, que crearà ocupació de qualitat, què permetrà afrontar el
futur tecnològic no depenent de l’exterior, que podrà exportar, etc. Però el
que més m’estranya és que l’únic problema siga la manca d’enginyers i personal
preparat. Si veuen que eixe és l’únic problema és que hi ha una estratègia més
ampla al darrere. En realitat jo pensava que els dos principals problemes que
té aquesta indústria eren:
1) Part del problema, no xicotet, del desabastiment és que hi ha un coll d’ampolla en determinats materials, materials que són molt escassos i que s’anomenen terres rares. És a dir, les terres rares són escasses ja per sí i les més fàcils d’extraure del cor de la Terra ja s’han extret.
2) Per altra banda hi ha un altre factor que es suma a açò i ho complica encara més: el 85% d’aquest materials els controla un sol país, Xina.
Per tant, quan es va fer un inversió tan important de
diners, de 9.300 milions d’euros, es de suposar que tindran un pla, no sé si a
nivell d’Estat o a nivell d’Europa, eixe ens fantasmagòric i ionqui, per fer-se
en una gran part de la producció de terres que ara té Xina. Perquè qui faria
una inversió tan bestial per a produir alguna cosa que després no tens
materials per a produir? I una altra qüestió: vosaltres si foreu Xina vendríeu
les terres rares o vos les quedaríeu per a fabricar vosaltres sabent que és un
element estratègic fonamental per controlar la producció d’aparells tecnològics
mundial?
Realment crec que per fi España té un pla per fer
microxips, i té previstes les contingències sobre l’escassesa de terres rares i
per llevar-li el control d’elles a Xina, pel contrari no farien una inversió
tan potent, i amb açò va de la mà amb Europa, eixe ens fantasmagòric i ionque,
que ja per fi s’ho està deixant. I de tot això els valencians eixirem
beneficiats, i la nostra economia canviarà per als propers 200 anys. España,
què té un pla pel País Valencià, no ens arreglarà el finançament però ens farà
rics amb microxips.
Nota: Cada vegada que llegiu que un fum de diners van a un
PERTE (enrecordeu-vos d’aquesta paraula) penseu que hi ha al darrere un pla
genial com el dels microxips.
Òskar "Rabosa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada