Espere que tingueu un mal any, que passeu un aniversari infeliç i que la
vostra vida siga tan desastrosa, anodina i ridícula com la meua. A més, vull
dir-vos que jo no estime ma mare ni mon pare, ni els meus avis; estos darrers
perquè ni recorde les dates de les seues defuncions ni els necessite al meu
costat. Crec que amb açò ja en tinc suficient per explicar que no publique res
d’això a les xarxes socials: soc una mena de satanàs personificat que en el
lloc del cor té un forat negre!
El Dia de la mare em va cridar l’atenció veure com les xarxes estaven
atapeïdes de recordatoris i de efusives demostracions d’amor envers la
matriarca. D’altra banda, també em va sobtar la gent que no publicava res de
tot açò, entre altres, la majoria del meus amics personals i molts dels
virtuals. Com és possible que no estimem les nostres mares? Vaig pensar... I,
així és: no les estimem en la mesura que tampoc estimàvem els nostres pares ni
els nostres avis el dia de Tots sants. Som el sector obscur del sistema.
D’altra banda, em vaig adonar que eixa podia ser una de les raons de
l’amistat que ens unix... Puc entreveure que les meues amistats més directes no
han publicat res d’açò i, per tant, em pregunte si voldrien participar d’una
secta satànica en què s’integraria tota eixa gent sense cor o, com també es pot
donar, sense aplicacions de xarxes socials –que hui és pràcticament un sinònim.
Supose que un aniversari sense xarxa deu ser com qualsevol dels meus: una
reunió de dos, tres o quatre persones, a tot estirar, un o dos regals i, en
acabar, cadascú a sa casa. I tot això si algú se’n recorda i s’hi apunta.
Estimeu i publiqueu perquè tots i totes ho sàpiguen i entenguen que la
vostra bondat és magnífica, així com ho és la sensibilitat que despreneu. Fugiu
de gent tòxica que ni publica ni felicita perquè ells seran al regne de
Satanàs. No us deixeu influir per totes eixes persones a qui els pares, les
mares i els avis no han ensenyat res ni han ajudat mai perquè la vostra puresa
seguisca tan blanca com si estiguera rentada amb Ariel. Sigueu feliços i
demostreu-ho perquè vostre és el regne de Crist.
Crec que hauré de deixar de llegir Cioran: m’està afectant seriosament!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada