I ell més que ningú sap a què em referisc quan li atorgue eixa raó que els acusadors perden cada moment que l’assetgen.
He escoltat per la ràdio, una altra volta, perquè ho vaig escoltar fa unes setmanes, això que anomenen com la Tragèdia de Melilla i que va comportar nombrosos morts –no se sap si passen de la trentena o si directament la dupliquen— quan un grup important de persones va travessar la tanca de la frontera amb Marroc i va entrar al territori de la ciudad autónoma de Melilla.
Com que ja en sabeu els detalls, i segurament molt millor que jo, no entre en les tràgiques descripcions i em centre en la defensa del ministro. Ell, per si no us ha arribat a orelles, diu i repetix que no hi ha hagut cap mort en el territori español. Que hi ha entrat molta gent, sembla que és evident. Que hi va haver violència, no cal ni dir-ho. Que hi ha hagut amuntegament de cossos i absència d’ajut, sembla que també –i vull que hi conste que no he vist cap imatge ni he llegit res del cas que vaja més enllà d’algun titular.
El ministro té raó i els fets ho corroboren perquè acabe de llegir els tràmits que s’han de realitzar per certificar una mort i crec que, en el territori español, no se n’ha fet cap. Altra cosa haguera estat que hi haguera hagut ajut mèdic, o siga, que hagueren intervingut les ambulàncies i que hagueren hagut de certificar lesions o, fins i tot, morts; però no és el cas. Els cossos es van traslladar cap a Marroc, de nou, he escoltat que en deien. Abans, ningú no els va diagnosticar ni va comprovar les seues constants vitals. Diuen que s’hi ha de realitzar un electrocardiograma per a ser-ne realment eficaç.
El ministro és jurista i jo no. Ell sap perfectament que les acusacions es perden entre la demagògia i les percepcions, però que no tenen cap rellevància quant a acusació, i menys encara quan augmenta el soroll i la hiperventilació de qui acusa basant-se en imatges i testimonis. Els cossos han estat enterrats a Marroc, en algun cementeri i, segurament, en nínxols sense nom ni cognoms o, pitjor encara, en fosses comunes. Les úniques autòpsies que valen, per tant, són les de Marroc, si se’n van fer, i es poden demanar per fonamentar els fets acusadors, supose.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada