Amb tot el soroll mediàtic hom pot perdre's i acaba creient allò que li diuen els líders i mitjans que li són afins ideològicament o partidistament. És a dir, al final acabem creient allò que volem creure, perquè amb tot el soroll no entenem res del que està passant. I la veritat, sovint tampoc tenim massa interés en saber, els nostres són els bons, els altres els roïns, o els més roïns són més roïns que els menys roïns i, per tant, els meus tenen raó sempre. Això és el que ha passat aquesta setmana amb el Tribunal Constitucional (TC).
Jo solc apartar-me del soroll mediàtic, perquè normalment hom no aclareix res i en política, els grans partits, i els seus mitjans a fins, solen emprar jocs d'espills i cortines de fum que deformen i oculten allò que està passant, la Realitat. No sempre és fàcil veure que succeeix darrere de les cortines fum i dels moviments entre espills. Però a vegades, podem albirar alguna cosa. Com en tot açò que està passant amb el Tribunal Constitucional aquesta setmana.
No entraré en detalls tècnic-jurídics perquè açò no va d'aquests tipus de detalls. Va de com s'utilitza l'estratègia de la tensió, mitjançant les institucions de l'Estat amb total menyspreu de les mateixes per aconseguir objectius polítics bastards. I sí, no ens enganyem ho fan tant PP com P$x€. No hi ha diferències entre ells en aquestes coses.
Els antecedents són els següents (necessaris per poder comprendre el que passa):
1.- Va ser el P$x€ qui en 1985 va establir un mètode d'elecció dels membres del Consell General de Poder Judicial (CGPJ) que ho deixava tot en mans dels partits polítics. Aleshores tenien majoria absolutíssima.
2.- El P$x€ i el PP van introduir modificacions per a la seua elecció en 2001. En teoria anaven a despolititzar "la Justícia". La reforma en realitat no va millorar res.
3.- La "Justícia" ha acabat sent una prolongació de les polítiques partidistes i així ha quedat clar en nombroses ocasions. I això és culpa tant del PP com del P$x€ a parts iguals, és més, si s'ha de culpabilitzar a un més que a l'altre és al P$x€, amb ells va començar tot l'any 1985. Si bé és cert que el PP bloqueja sistemàticament la renovació dels òrgans judicials quan està a l'oposició, el P$x€ va matar a Montesquieu i amb el pecat porta la penitència.
Els fets que han portat al darrer enrenou són els següents:
1.- Hi ha quatre candidats del Tribunal Constitucional que han de ser renovats. Dos han de ser triats pel govern i dos pel CGPJ.
2.- Com el CGPJ no es posa d'acord en renovar-los, disputes entre progressistes (pro-P$x€) i conservadors (pro-PP/VOX), donat que designar-los suposa com queden les majories al TC i cada bàndol tira cap al seu costat, el P$x€ aprofitant una llei orgànica (requereix majories qualificades) en el tràmit d'esmenes proposa modificar la llei orgànica del CGPJ, per a forçar-los que trien dos representants (si trien un progressista i un conservador com pretenen amb els dos que trie el Gobierno, ja tindrien la majoria progressista que volen).
3.- Això que vol fer el P$x€, modificar una llei orgànica en tràmit d'esmenes d'una altra llei orgànica que res té a veure, a més a més d'una pràctica absolutament antidemocràtica (no ho explicaré ara, necessitaria un post sencer), ha sigut declarat inconstitucional pel TC en diverses sentències. Sentències amb recursos interposats pel P$x€.
4.- El P$x€ sap que això que han proposat és inconstitucional, vist que el TC ha estimat els seus recursos quan ho ha intentat fer el PP.
La pregunta és: ¿Per què Pedro Sánchez fa una cosa que sap que és inconstitucional?
La resposta és per augmentar la pressió sobre els membres del CGPJ i sobre el mateix TC. A l'haver-hi una majoria conservadora, a l'estar el PP bloquejant la renovació tant del CGPJ com del TC, ells poden fer aquesta maniobra amb garanties de cert èxit. Davant això poden passar dues coses: - una més improbable, que com tenen majoria per aprovar la reforma de Codi Penal aprofitar eixa majoria i que s'aprove la reforma del CGPJ, i una vegada aprovada que hi haja una majoria progressista (del P$x€ i tal vegada algun de Podemos); - l'altra, la que ha acabat passant, que com el TC diu que això és inconstitucional, que el PP recórrega, el TC done la raó al PP amb el vot de la majoria conservadora (del PP), amb l'afegit que si es demana una mesura cautelar i es suspén la tramitació parlamentària (com ha passat i era previsible que passara, després de les paralitzacions de votacions al Parlament de Catalunya) tenen el discurs construït de què la dreta parlamentària amb els membres conservadors del TC impedeixen que els diputats puguen debatre lliurement i, en conseqüència, bloquegen el funcionament democràtic de les Corts.
En definitiva, és impossible que Pedro Sánchez no sabera que el que anava a fer seria declarat inconstitucional i les conseqüències que portaria. Es tractava de construir un relat. Un relat que amb l'ajuda dels mitjans pro-P$x€ (La Ser, El País i eldiario.es fonamentalment), amb les xarxes i els aliats a les xarxes (inclosos els independentistes catalans que tanquen d'antidemocràtic l'Estat espanyol i especialment el TC), amb la reacció histriònica del PP, la ultradreta i la dreta i ultradreta mediàtica, han aconseguit polaritzar més encara el debat i tota la societat. Està per vorer si els ha eixit completament bé la jugada, però la batalla pel relat semblen haver-la guanyat.
Les institucions, totes, han quedat erosionades i l'edifici institucional del Règim del '78 va degradant-se a cada cop d'ull que hom fa. S'ensorrarà?
Òskar "Rabosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada