Absort com estic en altres tasques, quasi no
dispose de temps per revisar la premsa; més enllà dels titulars, per a mi, no
existix res. La informació de moda, o siga, de les coses que caduquen l’endemà,
la percep mitjançant la ràdio, quan vaig o torne de la faena, i és per eixa raó
que no puc aprofundir massa en els raonaments, ni fonamentar-los en excés. No
obstant això, hi veig un punt positiu: s’hi pot anomenar frescor.
Hui he escoltat que els tertulianos i les
tertulianas estan molt empipats perquè el Tribunal Constitucional vol
intervindré en una votació que es realitzarà al Congreso per entrebancar-ne el
resultat, que sembla ser que no serà del seu grat. Diuen que ha maniobrat per
intentar declarar dita votació com il·legítima –o algun adjectiu semblant— i a
les tertúlies diuen que els jutges no han d’interferir en les tasques
polítiques i democràtiques, perquè això és inadmissible.
No recorde l’emissora que escoltava, però hi havia
unanimitat entre els tertulianos i les tertulianas respecte a la intromissió i
la inadmissibilitat del fet... Però jo, que soc una persona molt bàsica, de
sobte he pensat que no fa gaire temps s’ha jutjat la mesa del Parlament i, fins
i tot, s’ha condemnat la presidenta d’aleshores, precisament perquè un tribunal
va proposar què s’havia de votar i què no en la Cambra catalana.
Sovint creiem que una volta és una excepció, i que
només hi haurà un cas en què s’aplique, però una cosa és allò que creiem i
l’altra el desenllaç de la situació perquè, excepcional o no, ja s’hi ha creat
un precedent. No recorde, ni vull recordar, què van dir eixos mateixos
tertulianos i tertulianas sobre el cas del Parlament, però m’ho puc imaginar:
hi van ajudar a crear el perillós precedent de què ara es queixen.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada