L’enfonsament del Titànic II. A la valenciana.

Isabel Bonig es va passar el començament de la legislatura anomenant al Botànic, Titànic. Certament ho va endevinar. Supose que ella expressava més un desig que el fet de veure o intuir res, però ja en aquell moment s'estava gestant la tragèdia. El Botànic II havia posat rumb cap a l'iceberg i el xoc ja era inevitable. Ningú n'era conscient, el capità anava feliç perquè volia fer cabre a més gent per estribord (la banda dreta), la resta o li deixava fer o no s'atrevia ni podia corregir el rumb cap a babord. A més a més, nombroses errades que veure'm tot seguit han portat a l'enfonsament del Botànic, o del Titànic, si ho preferiu. Abans d'entrar en les causes, primer miren els números que juntament amb les causes ens permetran entendre el titànic enfonsament.

Els resultats del 28 de maig de 2023.

 

En realitat, hi ha hagut una davallada de vots en el Botànic, i només el P$x€ ha aconseguit créixer uns miserables 54.042 vots en el seu viatge cap a la dreta. Així el creixement en escons no es correspon amb un augment espectacular de vots sinó per un creixement xicotet en una davallada general de votants. En realitat hi ha hagut més de 211.000 vots entre els partits que tenien representació a les Corts. Han obtingut més vots P$x€, PP i VOX. Entre tots ells han sumat 436.620 vots més que en 2019, però no arriben als que tenia C's en 2019. En total P$x€, PP, VOX i C's (que no ha perdut tot) sumen poc més de 6000 vots més que en 2019.

Tot i el creixement del P$x€, el Botànic ha perdut en conjunt 163.757 respecte al 2019, pel fet que Compromís (-90.363) i Unidas Podemos-Esquerra Unida (-127.436 i fora de les Corts) han perdut en total 217.799 vots. La dreta amb PP, Vox i C's han perdut més de 47.500 vots. Ara bé, el fet que els dos partits a l'esquerra del P$x€ s'hagen enfonsat més el fet que C's s'ha quedat com extraparlamentari han permés la majoria absoluta del PP amb VOX.

Conclusions:

1)      Cap dels blocs suma més vots que en 2019.

2)      El votant més crític d’esquerres s’ha quedat a casa, més de 217.000 han dit prou per decebuts.

3)      El votant de dretes tampoc s’ha mobilitzat, però s’ha desmobilitzat menys.

Encara que siga una tautologia ve bé recordar: en totes les eleccions és el govern qui s'examina. El que es jutja és què ha fet el govern en quatre anys, no les propostes de futur ni les propostes dels que estan a l'oposició. El disgust o gust que tinguen els electors, respecte de governants és el que marcarà el resultat de les eleccions. Així doncs, l'enfonsament de Botànic cal buscar-lo primerament en la seua acció al govern de la Generalitat, en concret en el Botànic II.

Veurem el que, a parer meu, han estat les causes de la desfeta. Hom pot considerar després de llegir aquest post, que tot ha sigut un desastre. No és així, hi ha hagut coses molt positives i no han estat poques. Però en aquest post no vull fer un balanç del Botànic II, sinó una mirada crítica al que s'ha fet mal o no tan bé, que, en definitiva, és el que ha portat a la desfeta en les eleccions.

El viatge a la dreta del P$x€.

El Botànic II va nàixer mort de pacte. El final de Botànic I havia obert una nafra entre el P$x€ i Compromís que ja no es tancaria. Encara més, mai ningú va voler netejar-la, cauteritzar-la i curar-la. En realitat el desig del P$x€ era haver pactat a C's, però els números no donaven. Així va nàixer un matrimoni d'interessos però amb desconfiança. No obstant això, els acostaments entre P$x€ i C's eren estrets en els primers pressupostos -¿recordeu les fotos de Cantó i Puig?-, al final tampoc va lligar res, però més banda de Cantó que de Puig.

La deriva el P$x€ cap a la dreta ja es va veure prompte en tots els temes, als primers pressupostos ja volien fer retallades (Mónica Oltra ho va evitar i bé que ens va venir en 2020 quan es va declarar a la pandèmia). Després van bloquejar el PATSECOVA (un pla per revitalitzar i protegir el xicotet comerç fet des de la conselleria d'economia) perquè així li ho havia demanat Juan Roig.

El P$x€ ha buscat constantment complaure els empresaris, com ha de ser en un partit del qual una sigla suposadament significa "obrero". Ha menyspreat les qüestions ambientals i territorials, sent un element fonamental en el foment de la bambolla especulativa de les renovables, depredadora del territori, i ells, amb l'estimable ajut d'una consellera de Compromís, autors materials de LRAU fotovoltaica. Han promés tot l'or perquè la Volkswagen s'instal·le a Sagunt; ha complagut tot el que han pogut a la FORD; bloqueig a la taxa turística perquè el sector hoteler s'hi oposava; anunciar baixades d'impostos sense comptar amb els socis; intent de bloqueig de l'empresa pública de la ITV a última hora; bloqueig dels plans d'acció territorials a les àrees metropolitanes i els plans de mobilitat; bloqueig del requisit lingüístic per a funcionaris; bloqueig d'iniciatives de Compromís amb una ineficiència interessada -com diu Joan Romero- i un llarg etcètera d'accions destinades a protegir les grans empreses, com faria el PP o VOX.

Per trencar resistències, no ha dubtat a utilitzar els mitjans i "periodistes amics" per desgastar els socis de govern, especialment a Compromís i a algunes direccions generals en concret. Podeu veure tot el que s'ha escrit en el tema de renovables i el linxament mediàtic al qual han sotmés a la directora general d'ordenació del territori. Així com, amb pinça amb el P$x€ l'Ajuntament de València, tractar de fer servir el València CF amb interessos electoralistes i contra Compromís.

Les desavinences i desconfiances entre aquests dos socis ha estat un factor constant durant tota la legislatura. Cosa que no ha beneficiat a ningú. Un lose-lose de llibre.

Compromís, desnortat. 

Compromís ha mancat d’una coordinació i una acció de govern única. Cada membre del govern ha fet la guerra pel seu compte. Sense suport, sense guia, sense direcció, sense programa i en alguns casos li interessava a la persona en qüestió, per damunt dels interessos dels companys de govern, del partit i, sovint, de la ciutadania. No hi ha hagut una coordinació dels membres de govern de Compromís. Una coordinació que: marcar les línies ideològiques de la política al govern; marcar línies d’actuació entre diferents departaments i conselleries; resoldre conflictes entre distints departaments i que no acaben en guerres intestines mediàtiques o a les xarxes; establir criteris d’actuació preventius davant de polítiques del P$x€ que no són assumibles per a Compromís perquè no els passen el corró; negociar amb el P$x€ qüestions conflictives i evitar que es podrisquen i esclaten en els mitjans de comunicació; etc. En fi, un òrgan que guie l’acció de govern.

Un dels casos més paradigmàtics ha estat el de la ex-consellera Mireia Mollà. Ha fet el que li ha rotat perquè era consellera i com ni ningú li marcava les fites, en el tema de les renovables feia pinça amb el P$x€, cosa que perjudicava a altres departaments i permetia al P$x€ tirar endavant LRAU Fotovoltaica amb el vistiplau de Compromís.

En la conselleria d’economia estava Climent, i la seua passivitat i inacció també ha provocat el dany en les renovables (almenys, a banda del ja esmentat PATSECOVA, de la seua conselleria ha eixit la reversió de les ITV, i algunes altres coses bastant positives com intents de renovació de polígons industrials, etc.) i no sent perjudicial com la Mollà, tampoc es pot dir que haja estat a l’alçada d’una conselleria tan important com la d’economia. Realment a Climent li ha sobrat bastant temps aquesta legislatura.

Una de les conselleries que més polítiques positives ha tret és la de Educació. Però també ha generat les polèmiques més crítiques per part de diferents sectors més valencianistes. El tema de les línies en valencià i la convalidació del automàtica del C1 sembla que per a alguns ha pesat més que l’Edificant, els llibres de text gratuïts, la contractació de personal, i els altres grans fites de la conselleria.

Algunes de les errades més importants de Compromís ha estat en la renovació d’alguns càrrecs amb els quals s’ha perdut visibilitat. No va ser encertada la renovació de la Sindicatura de Corts una vegada va eixir Fran Ferri i no va ser encertat la substitució de Marzà. En ambdós casos s’ha perdut protagonisme mediàtic i polític. I això és tant important com la gestió. En general, els membres de Compromís en el govern gestionen bastant millor que els del P$x€, però tenen menys visibilitat, a banda que els costa més assumir tasques de govern que siguen “dures”.

El cas de Mónica Oltra és més complicat d’analitzar dins d’aquest post, mereixeria un post més llarg o un assaig. Mónica Oltra ha estat l’ànima de Compromís des de 2007 i especialment des de la Primavera valenciana. Ha sigut sense dubte el/la polític/a d’esquerres -podríem dir simplement, el/la polític/a- amb més carisma des de la Restauració Borbònica del ’78. Però un cas de lawfare de llibre per la dreta, extrema dreta i oligarques més les pressions per la seua investigació de P$x€ i alguns de Compromís van portar a la seua dimissió. Tothom sabem que és innocent, però els objectius dels instigadors s’han complit: se la van llevar del mig. La seua substitució no era fàcil, les circumstàncies no eren fàcils i Aitana Mas ha complit el paper, sense més. Avaluar l’impacte de la seua pèrdua resulta complicat, però sense cap mena dubte hi ha hagut impacte.

No-Podemos

Podemos ha sigut un gran forat negre. Un gran no res, un gran buit dins del Botànic. Si deixem de banda les punyalades dels uns als altres, les abraçades amb el P$x€ quan Pedro Sánchez i Pablo Iglesias arribaren a l'acord pel Gobierno más progresista de la Historia i el tanteig i retracte dels habitatges, podem dir que no han estat al govern. Van fer una megaconselleria de fum i a vendre fum s'han dedicat. No els han interessat en general res del que passava, s'han posat de perfil sempre en totes les qüestions polèmiques. A les Corts han fet tres quarts del mateix. Els 127.436 vots menys se'ls han guanyat a pols i encara sort que algú els ha votat.

Campanya electoral.

Les campanyes electorals sembla que tenen un impacte relatiu, malgrat tot, poden ser determinants alhora decantar la victòria. Tant P$x€ com Compromís han optat per campanyes de perfil baix, per a vendre gestió i poca cosa més. El P$x€ s'ha centrat més en temes econòmics, en vendre la VW i fer la pilota als empresaris. El seu objectiu, target en diuen, eren els votants de C's, i porten escorant-se cap a la dreta des del seu congrés autonòmic a Benidorm a novembre del 2021. Veient els resultats el seu objectiu de créixer l'han aconseguit. Han crescut 54.000 vots, i ells han capitalitzat els 6.000 de creixement respecte dels que tenia C's (vots de restant al PP-VOX-PSOE-C's en 2023 els de C's al 2019).

Compromís ha fet una campanya discreta, estant al govern no pots prometre coses que has fet, així que han optat per una campanya "en positiu": no han volgut atacar al P$x€; no han volgut entrar als temes conflictius (fotovoltaiques, CV-60, etc.) que tot i ser temes més localistes hagueren pogut tenir un cert impacte; no han donat explicacions d'aquells temes on han decebut... Quan estàs al govern et jutgen per la tasca que has fet, però a més de vendre gestió has de generar il·lusió en la campanya. Compromís no ha generat il·lusió. Les seues propostes de futur eren de reciclatge.

Podemos ha fet una campanya d'atacs estridents a empresaris, a Compromís i a tot el qui es posara per davant. Com no ha fet res en quatre anys al govern, res tenien per vendre. Així els ha anat.

L’abstenció de càstig.

Quan Slavoj Žižek explica com funciona el Gran Altre, fa servir un exemple: Un home a Nova York va tirar per la finestra a la seua dona, això ho veu una gran quantitat de gent, però ningú crida a la policia. Quan la policia hi arriba, pregunta per què ningú els ha cridat immediatament, els testimonis contesten que pensaven que ho faria algun altre. A això Žižek diu que seria una variant del "subjecte suposat a saber" que ell anomena "subjecte suposat a cridar a la policia".

Els abstencionistes han actuat d'aquesta forma. Certament, no hi ha hagut una gestió que justificarà un canvi: no hi ha hagut cap crisi econòmica, ni casos de corrupció galopant, ni la gestió de la pandèmia es percep com negativa, etc. Pense, perquè ningú ho ha estudiat encara, que els abstencionistes pensaven que hi hauria un Botànic III, que ells podien permetre's el luxe de no votar perquè algú altre ho faria i acabaria havent-hi un govern "d'esquerres". Com en el cas dels testimonis de la dona llançada per la finestra, tots suposaven que algú "cridaria a la policia".

Seria interessant un estudi entre els abstencionistes i vist el resultat, el govern de PP i VOX, si anirien a votar o no. Jo pense que sí. Ara a les eleccions generals tenen una oportunitat de redimir-se.

 

Òskar "Rabosa".