Abans d’entrar en el contingut del present text, vull deixar clar que està creat per la intel·ligència natural, no siga cas que a algú li semble ximple, poc aconseguit o mancat de contingut. També vull avisar que hi haurà moltes paraules entrellaçades mitjançant un sistema arcaic que es diu sintaxi, per si algun adolescent, o no tant, –mascle o femella— opta per seguir passant els ulls de manera lineal, des de l’esquerra cap a la dreta i de dalt cap avall. Se suposa també que, com que està creat d’eixa manera antiga, girarà al voltant d’un tema que, per a algú, podria esdevindre un enigma. Ara que ja he avisat els possibles visitants, continuaré posant lletres que formaran paraules per seguir amb una cosa que s’anomena oració i que, per desgràcia, sovint s’unix a una altra mitjançant nexes que en creen de compostes, cosa que aporta una dificultat excepcional per a poder endevinar de què tracta.
Quod natura non dat, Salmantica non praestat era una expressió que solia usar un antic company de treball quan qüestionava l’assimilació de la tasca docent per l’alumnat: supose que a YouTube hi pot haver algun tutorial que ho explique d’una manera més entenedora... Ara, com que haureu pogut comprovar que es tracta d’un llatinisme, també podreu pensar que és una cosa del passat, i que hui hi ha altres tecnologies que poden ajudar a crear textos sense fer servir este model sobrepassat de divulgació de coneixements. Hui es parla molt del ChatGPT com a instrument per a crear i jo, malgrat el desconeixement profund que tinc sobre el tema, m’arrisque a premiar-lo (açò és un pronom feble de complement directe, o siga, que suplix un element denominat antecedent).
Teniu algun robot de cuina? Conduïu cotxes moderns? Doncs, açò no deu ser massa diferent. El problema... no!, no té cap problema que vaja més enllà de l’ús que se li atorgue. Per això està Salmantica: per aportar els ingredients. Després, la intel·ligència artificial vos proposarà el resultat sense que ningú necessite fer servir això de la sintaxi. Per tant, Gutenberg, que va ser un vertader revolucionari quant a la divulgació del coneixement i la capacitat humana per a la racionalitat, podria ser totalment destronat pels esdeveniments. Marshall McLuhan va qüestionar alguns aspectes del futur ja en el segle XX, però la seua tesi ha estat superada amb escreix. La gran pregunta és: qui llegirà eixos textos si no ens agrada llegir? Una màquina, també!
Jo, com a seguidor d’eixes teories obsoletes, només puc dir que el present escrit ja forma part del passat, i que tu, lector o lectora, eres una mena de fòssil vivent que està passant el ulls per una cosa denominada creativitat humana.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada