El poder és d’allò més curiós: s’ha d’exercir per a tindre’n; si no, no n’hi ha. Però, el vertader poder és aquell que fa estar algú per damunt de la legalitat, o siga, que tindre poder i estar dins de la llei és malgastar eixe poder, ja que només n’hi hauria una mínima execució quan es modifica la legalitat per estar-ne sempre dins. Però, massa temps, requerix esta opció.
Els darrers anys veiem com els poderosos prenen la drecera i actuen saltant-se les normes i, a més, ho fan amb vertadera impunitat; amb una impunitat que ens haguera sorprés al final del passat segle. El XXI és altra cosa, i les normes canvien per adaptar-s’hi: s’esvaïxen. Però no és la meua intenció escriure sobre les noves formes de la tirania ni la manera en què s’apropa a la monarquia, si seguim els paràmetres marcats per Montesquieu.
Quin gust pot tindre una persona poderosa? Supose que esta faceta deu anar lligada a la formació, a les amistats o a la família. Una cosa que ens ha ensenyat la postmodernitat és que, com que tot es pot fragmentar, el gust tampoc s’escapa d’esta possibilitat: una persona pot menjar amb les mans i, alhora, voler ballar en salons com els de Versalles, i no passa res. Com abans, que una persona refinada podia passar anys sense sotmetre’s a la repassada de l’aigua i del sabó, però sense saber encara que això era postmodern. D’altra banda, també s’ha de pensar que, per a exhibir el poder i el bon gust d’una manera semblant a la usada pels dèspotes de l’època daurada del despotisme, s’ha de conéixer l’indret a fi de recrear-lo.
Si quan França era important hi havia grans festes a Versalles, per què no n’hi ha d’haver ara a Washington? Però, per a ballar es necessita un ballòdrom... D’altra banda, hi ha dos detalls de bon gust que no deuen faltar a casa de qualsevol ric i poderós: el marbre i els daurats! Però, personalment, hi ha una cosa que trobe a faltar a l’actual White House i que sí que vaig observar a casa del president Trump, i esta és la columna salomònica amb capitell. Que conste que només intente aportar alguna idea que ajude a construir la sala de ball més enllà de les làmpades de pedreria.
No hi ha res més elegant que una columna salomònica amb capitell rematada per un gerro, per exemple –però que no siga xinés, per si de cas—, tot i que també seria ben elegant un bust com eixe que esteu pensant ara mateix. El segle XXI avança i la imatge de les immenses fortunes de l’empresariat tecnològic barrejant-se amb la monarquia anglesa a la festa de benvinguda del president Trump ens recorda un barroc tardà que s’endinsa en l’època il·lustrada. Però ara ja sabeu que la postmodernitat ens permet fraccionar els aspectes de l’evolució per a poder incorporar-ne d’involutius, per exemple, com les motllures daurades sobre blanc pastel.
Sir Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada