Un
esglai recorre Europa. El fantasma de l'extrema dreta, o això ens
diuen. En realitat no podem dir que és el fantasma de l'extrema
dreta, sinó el Capital amb la disfressa de fantasma d'extrema dreta.
Sí, ja ens feren por amb Meloni i al final va acabar sent un gosset
falderet del Capital. Menys por que Meloni ens ha de fer Alice
Weidel, la líder de Alternative
für Deutschland,
endavant AfD. I no més por que Merz, Macron, Von der Leyen, Lagarde
i tutti quanti,
què són el càncer d'Europa.
Tan Alice Weidel, la
líder, com AfD, el partit, són un bluf. No és pla de fer una post
rosa, però el context d'aquesta dona és imprescindible. Per tant,
ens veiem obligats a entrar en alguns aspectes personals per testar
la coherència o el rerefons de la líder d'AfD i saber quin serà el
seu projecte real, no el que diu que sé serà.
Alice Weidel
representa a la dreta anomenada nacionalista i identitària. Pot
semblar reiteratiu això de nacionalista i identitària, però quan
es parla de nacionalista es fa en un sentit econòmic, com
antiglobalista, que en diuen. El identitarisme sí fa referència a
allò social, al defensa d'allò nacional en sentit social, la
defensa de la cultura i els símbols del poble o l'Estat, en el seu
cas l'alemany. A AfD també diuen defensar la família tradicional i
es posicionen contra la immigració.
Però
Alice Weidel, si mirem la seua trajectòria laboral, no té cap
coherència amb res d'això. Alice Weidel és una economista de
formació que ha treballat, entre altres, per a Goldman Sachs o
Allianz, dues de les corporacions financeres més potents del món.
Dues corporacions de les que imposen les condicions en el món
globalitzat. Dues corporacions que no poden sobreviure sense la
globalització i la lliure circulació de capitals. ¿De veres Alice
farà com Orban i es posicionarà contra les grans corporacions que
l'han feta a ella rica (o més rica, si ja ho era de cuna) per
defensar a la gent comuna? Alice Weidel és tan perillosa pels
globalistes com un Rottweiler pel seu amo. Ella és perillosa pels
que intenten entrar al tancat de l'amo, però no per a l'amo. A més
a més, ella ha sigut membre de la societat de Friedrich A. von
Hayek, l'economista ultraliberal de l'escola austríaca. ¿Ha deixat
de banda Alice les seues creences ultraliberals per una política
econòmica nacionalista? ¿Les seues polítiques seran: Deutschland
zuerst o Goldman Sachs zuerst? Podríem fer un travessa a veure què
posa primer Weidel, els interessos dels alemanys o els interessos
dels amos de Goldman Sachs. Zero dubtes, al respecte, tinc jo. No
debades el programa electoral de AfD, en la part econòmica, és
liberal austríac, i es pot resumir en: menys impostos i menys Estat.
És a dir, el mateix programa amb el qual el del tarat de Milei està portant
a l'Argentina a la catastrofe més absoluta.
Respecte del identitarisme, la defensa de la de
la família tradicional i la immigració, veiem la vida personal d'Alice. Alice és lesbiana, està casada i té dos fills amb la seua parella. La seua dona, a més a més, és una dona
racialitzada, nascuda Sri Lanka. ¿Defensarà Alice Weidel als seus
drets a conviure amb la seua parella en defensa de la família
tradicional? Doncs, segur que no. Ara bé, ella diu que està en
contra de la doctrina queer. Ser lesbiana no l'obliga a posar-se a
favor d'una determinada doctrina dins del món LGTBI+, però de segur
que no es posa a perseguir al col·lectiu LGTBI+ ni a reduir els
drets ja assolits. La postura respecte d'eixos temes és de cartró
pedra. Pinso per als cabrejats amb la gobalització i el
wokisme.
Altre dels temes fonamentals per a ells és la
immigració. Una persona de Sri Lanka educada i criada a Suïssa, que
és cineasta i té diners, com per exemple la dona d'Alice, no és
una immigrant. Immigrant és només si és pobre i miserable que ha
de ser explotat. Alemanya després de la segona guerra mundial va
necessitar immigració del sud d'Europa (Portugal, Espanya, Itàlia,
Grècia...) per a reconstruir-se. Més endavant li calien polonesos,
ucraïnesos, romanesos, turcs, sirans, etc., gent procedent d'orient
i de l'Europa de l'Est per mantenir una industria competitiva, és a
dir, amb baixos salaris. Gràcies a eixa immigració, sobretot, va
poder Gerhard Schröder inventar-se els mini-jobs (treballs de merda)
depauperar la classe treballadora. Va arruïnar el futur de la
joventut alemanya d'aleshores i de la posterior, el de la gent que ara
vota, massivament i a la desesperada, el submarí del Capital de la
capitana frau Weidel. Weidel s'oposa a la immigració, però només
per a captar el vot dels arruïnats pel Capital. La situació de la
classe treballadora alemanya està ja deteriorada i a ella, com a
bona seguidora de l'escola austríaca, li la sua la situació dels
merdaseques dels treballadors. Si cal, farà com Meloni, una llei per
establir contingents de treballadors immigrants, perquè mà d'obra
barata, procedent del tercer món, continuarà sent demandada pels
sectors empresarials alemanys i, també, perquè cal mantindre a
ratlla als treballadors alemanys.
Finalment, Alice Weidel s'ha
posicionat en favor de buscar la pau a Ucraïna, restablir la
cooperació amb Rússia amb matèria energètica i buscar la
sobirania amb energètica amb plantes nuclears, abandonant el Pacte
Verd, etc. Aquests posicionaments, típics dels partits amb
posicionaments nacionalistes tampoc tenen cap credibilitat. El primer
que hauria d'aclarir respecte això és la seua postura davant
l'OTAN. Si bé alguns líders, com Tino Chrupalla, han dit que cal
expulsar les tropes americanes de territori alemany i eixir de l'OTAN
per a ser sobirans (cosa que és absolutament necessària per a
Alemanya si vol recuperar un poc de la seua dignitat com a poble, donat que des de la
IIGM està emasculada i enculada), però aquesta no és la postura que es marca
clarament en el seu programa. El programa és més ambigu, parlen de
recuperar sobirania però no fer fora les tropes americanes, ni
tancar les bases ianquis, especialment Rammstein que és la més gran
dels EUA a Europa, ni tampoc d'abandonar l'OTAN. Amb tot, jo no
travessaria perquè AfD canvie la política exterior d'Alemanya
substancialment. Seguiran a l'OTAN, els bases americanes continuaran
com estan i al final acabaran fent el que fan tots, agenollar-se
davant l'Imperi, que per alguna cosa van perdre la IIGM. L'única
possibilitat és que els mateixos EUA abandonen les bases i l'OTAN,
però en l'actual situació geopolítica, malgrat les amenaces no ho
faran. Els alemanys obeeixen, no decideixen. I les elits alemanyes estan formades en l'anglosfera (a GB i a EUA).
AfD, com VOX a
l'Estat espanyol, són el submarí del Capital. En realitat, són la
dissidència controlada. La dissidència que arreplega el malestar de
la gent, com Milei a Argentina, perquè la gent tinga una vàlvula
d'eixida i no és revolte. Perquè s'encaren a falsos enemics com Soros, l'Agenda 2030 o el Pacte Verd Europeu, i deixen tranquils a l'enemic real. AfD ha vingut a canviar-ho tot, perquè
tot seguisca igual. Per a l'entreteniment de les masses tenim
l'espectacle de titelles on es debat si els ninots són extrema-dreta
i nazis o no. Si la culpa és dels ecolojetas, les feminazis o dels maricons. Mentre es debaten les coses insubstancials, no es parla de la mà que mou els fils de les
titelles. Al darrere estan les mateixos que recolzen Macron, Merz o Von der Leyen... AfD és un clar exemple de la dreta postmoderna i Frau
Weidel és això, un frau.
Òskar Rabosa.
