El Vaticà va enterrar, mireu si en saben d’enterrar, l’escàndol del Banco
Ambrosiano com va poder. No hi hagueren ja escàndols de les dimensions
d’aquest, amb dos “suïcidats”, un penjat d’un pont a Londres i l’altra després
d’haver fet un bot de quatre plantes; un enverinat a una presó d’alta seguretat;
i un Papa, Joan Pau I, “infartverinat”; el cap de la P2 a la presó; i En
Marcinkus, El Banquer de Déu, tornant a casa tranquil·lament amb les mans a les
butxaques i xiulant, com si la cosa no anés amb ell; a més d’un munt de bancs
fallits, vos imagineu que haguera fet esta gent hui en dia!, després d’haver
blanquejat diners, venut armes, recolzat polítics, recolzat dictadors amb
desenes de milers de morts a les seues esquenes com Somoza (Nicaragua) i Videla
(Argentina), etc. No obstant, això no serà el final dels escàndols.
Joan Pau II, desprès que En Marcinkus se n’anà a casa per tenir una
jubilació daurada, com mereix El banquer de Déu, el 1990 va reformar en certa
manera IOR i des de eixe moment els presidents seran seglars però amb creences
catòliques, i per als prelats quedarà la funció de control, mitjançant una
Comissió cardenalitzia. Supose, que ho va fer per evitar que Cardenals es
veieren involucrats amb assumptes tan tèrbols. El primer president seglar serà
Angelo Caloia.
Una cosa que encara no he dit, és que el IOR no té sucursals a Italia ni
filials a l’estranger. Així que per actuar a Itàlia o qualsevol altre país o fa
obrint comptes amb bancs amb els que colabora, Deutsche Bank, JP Morgan,
Crétito Artigiano, etc.
Poc temps desprès, al 1993 Banca Vaticana tornarà a veure’s a un altre
enfangat. Durant la investigació d’un assumpte de suborn conegut com Enimont,
als anys de Tangentopoli (Tangentopoli es refereix a un escàndol de suborns que
afectava a totos els partits, una mena de Gürtel a lo bestia i a la italiana),
que afectava a un bon grapat de polítics de tots els partits, per investigar 108.000 milions de lires un
jutge de Milà demana informació Banca Vaticana. La informació que va
proporcionar va ser totalment falsa, amagant comptes que implicaven a Giulio
Andreotti i altres polítics o contenint informació inexacta. Banca Vaticana és
l’única institució al món que ha enviat documents falsos a la Justícia italiana
segons el periodista Peter Gomez. Malgrat intentar demanar responsabilitats
penals a Caloia i altres prelats, serà impossible per els acords de immunitat
del Vaticà amb Mussolini per als alts càrrecs de l’Església.
En 1997 el mafiós penedit més important de la història, segons va dir el
jutge Giovanni Falcone, Francesco Marino Mannoia, al procés contra Marcello
Dell'Utri, explicà com Gelli blanquejava els diners de Toto Riina, un dels caps
de la màfia siciliana més poderós de la història. Un altre mafiós, Vincenzo
Calcara, ja havia contat com havia donat en ma 10.000 milions de lires a un
gran prelat del Vaticà pertanyents a la família de Francesco Messina Denaro.
Segons conta Gianluigi Nuzzi a un llibre anomenat “Vaticano S.p.A” el IOR entre
els anys 1989 i 1993 el Vaticà hauria mogut 270 milions d’euros provinents de
la màfia.
En una altra investigació penal també per assumptes de desviació de diners
de la banca, un del implicats, Gianpiero Fiorani, va afirmar davant el jutge
que ell sabia d'un banc de Suïssa on la Santa Seu tenia tres comptes, en on hi havia “dos o tres mil milions d’euros” i
també hi havia diners negres desviats a la caixa de l’APSA, una altra
institució per gestionar el patrimoni del Vaticà, per 15 milions d’Euros.
En el Cas Anemone, un altre cas de suborn, sobre grans contractes derivats
de l’organització de la trobada del G8 a La Madalena (Sardenya) un dels
implicats en el cas de corrupció, Angelo Balducci, hauria utilitzat un compte de Banca Vaticana.
En Balducci era ex President de Consiglio
superiore dei lavori plubblici (Consell superior per a obres públiques)
tenia un compte a Banca Vaticana perquè era home de confiança del
Papa, a més de consultor i supervisor del patrimoni de Propaganda Fide, una de les nou congregacions de la Curia romana.
Aquest compte així com la congregació utilitzats per mig de Balducci serà clau
amb tot l’entramat de corrupció. Els suborns obtinguts en aquesta trama anirien
al compte a Banca Vaticana, i des de allí es blanquejaven.
Al 2010 començà una investigació per blanqueig de diners en la que es
veurien implicats el IOR i una desena de bancs més. En aquesta operació es
movien diners negres o evadits fiscalment, per a treure’ls d’Itàlia es
utilitzaven comptes Banca Vaticana, que actuava com a pantalla degut a la seua
especificitat legal i el fet d'estar fora dels òrgans de control italians. Es
sospitava que en un parell d’anys, 2004-2006, van moure 180 milions d’euros.
Això es feia mitjançant moviments bancaris quotidians de pocs cents de milers
d’euros.
L’11 de setembre de 2010 la justícia italiana va embargar per blanqueig de
diners un compte amb 23 milions d’euros que el IOR tenia obert a Credito
Artigiano. També són investigades operacions de moviments bancaris cap a la
filial de JP Morgan a Frankfurt; des d’un compte a Credito Valtellinese es van
moure 20 milions d’euros i des d’un altre a Banca Fucino es mogueren 3 milions.
Per aquestes operacions va ser investigat el President de Banca Vaticana
anomenat per Benet XVI, Ettore Gotti Tedeschi, i és home d’absoluta confianaça
de Benet XVI. A més a més, es van conèixer en eixos moments altres moviments
per xifres menors, de 300.000 o 600.000 euros. Tot açò va portar a que Benet
XVI acceptés per primera vegada que Banca Vaticana complís amb la normativa
europea contra el llavat de diners. A la llarga aquesta decisió pot haver estat
una de les importants per a que dimitís.
A principis de 2012 hi ha una fuga de documents secrets del Vaticà. Eixos
documents entre altres coses, posarien de relleu irregularitats amb els comptes
de Banca Vaticana i el incompliment de la normativa contra el blanqueig de
diners. A més a més, hi havia lluites internes al Vaticà pel control del poder. També es
filtrar que, segons l’Arquebisbe de Palerm Monsenyor Romero, hi havia un complot
per matar a Benet XVI en dotze mesos a partir de novembre del 2011. Romero li
ho hauria contat a Dario Castrillón Hoyos, Cardenal colombià, qui ho hauria
posat en coneixement del secretari dels alts càrrecs del Vaticà i del Papa. Així
mateix és diu que Ratzinger hauria triat successor en un document secret, el
Cardenal de Milà, Angelo Scola. En tot cas això va posar de manifest les
lluites intestines entre faccions al Vaticà, les conspiracions i les lluites
per interessos, poder i diners.
El 24 de maig de 2012 Gotti Tedeschi dimitirà com a President de Banca
Vaticana, i pareix ser que és per l’aplicació de la normativa contra el
blanqueig de diners, sobretot amb el director general Paolo Cipriani. Ronaldo
Hermann Schmitz el succeirà desprès ser ratificat per la Comissió cardenalitzia
presidida per Cardenal Secetari d’Estat del Vaticà Tarcisio Bertone, líder de
una de les faccions, postulant a Papa i enfrontat amb Benet XVI. Durant la
ratificació de Schmitz, la Comissió Cardenalitzia mostrà la desaprovació a la
gestió de Gotti Tedeschi per “no complir a tasques de primera rellevància
pròpies de l’ofici” i per a ver fet públics secrets del Vaticà. Tot açò, es veu
com un gest de poder de Bertone front a l’actual Papa, i com a posicionament de
cara a succeir a Benet XVI.
Enmig de tot aquest merder el Papa Benet XVI encarregà a tres cardenals
octogenaris, Jozef Tomko, Julián
Herranz Casado e Salvatore De Giorgi, que en ningun cas participaran al conclau, per tant no poden estar en
lluites de poder, un informe per aclarir aquest merder. El contingut d’aquest
informe seria la causa probable de la dimissió. El resultat d’aquest informe és
secret per desig exprés de Ratzinger, que diu que només li ho donarà a qui ixca
com a Papa. Aquest dies alguns cardenals reclamen conèixer el contingut per
poder elegir Papa.
Amb el nou Papa: Serà per fi transparent Banca Vaticana? Deixarà de ser una
de les llavadores de diners de la màfia? Deixarà de ser la via principal
d’evasió fiscal a Italià? Compliran amb la normativa contra el blanqueig de
diners?...
Links relacionats:
http://archiviostorico.corriere.it/1998/giugno/14/Enimont_definitive_condanne_co_0_98061413895.shtml
mOskar "Rabosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada