HUI CORRE FERNANDO ALONSO?

Això era un dia un xiquet molt sabut que havia estudiat en una escola pública fins a acabar l’ESO i després va començar el batxillerat i sabia molt, moltíssim, perquè contestava les preguntes tipus test i jugava al Trivial. Un dia va agarrar una calculadora i va vore que treballant a l’obra guanyava més diners que estudiant i, a més, feia exercici. Li agrada que li parlen clar, sense rodejos. Ell també entén les coses com a blanques o negres; sense matisos.

Morenet i tatuat, el jove sabut va comprar un cotxe bonic perquè, així, podria passejar les xiques i, a més, a la faena et miraven de reüll si no tenies un vehicle bonic i nou, una miqueta tunejat. No faltava de res per a ser feliç, ni l’adossat! Viure en un pis, com els seus pares ja no era bonic perquè hi havia la nova forma d’habitatge de moda. Quan va anar a negociar la hipoteca amb el banc, el jove sabut ho va fer tan bé que va enganyar els banquers en la taxació i, amb poc més, va aconseguit els mobles i el viatge a la neu. És un tio dur.

Una persona intel·ligent i d’èxit, desperta i faenera, que negociava amb banquers i quedava al bar amb els amics cada dia per contar-se els projectes, havia de ser liberal perquè els autònoms són empresaris. El gimnàs i la depiladora tancaven el procés iniciat pel tatuador... Però, com estava vivint per damunt de les seues possibilitats, un dia començà a afluixar la faena i la hipoteca es tornava difícil de pagar; ara s’ha de sacrificar perquè té la consciència intranquil·la per allò que va fer. El cotxe era nou: no problem! O sí... El seu equip havia perdut altra volta.

La culpa és dels banquers! La culpa és dels polítics! La culpa és del capitalisme! Però, una persona intel·ligent i liberal no es pot enganyar, perquè sap llegir, escriure sense massa faltes (els accents no els recorda, les comes, les posa per a respirar i dubta entre la b i la v i la g i la j) i juga al Trivial. A Internet està tot, només cal saber-ho buscar: «A mi volen dir-me com educar els meus fills!». «Aniré a la plaça a indignar-me i dir-los a la cara això que pense!». «He fet un test d’intel·ligència i m’ha puntuat 165! Però, hui hi ha partit?». «El xiquet ja sap anglés perquè la mestra li ho ha dit a la meua dona».

«El problema dels españoles és el terrorisme i jo defensaré España dels assassins. El problema dels españoles és l’aigua i jo faré que l’Ebre arribe a tot arreu. El problema dels españoles es la immigració i no hi ha faena ni diners perquè els nouvinguts s’ho emporten tot. El problema dels españoles és la corrupció dels polítics i jo vaig a l’assemblea política per acabar amb ella». El problema dels españoles és molt més senzill: quan és el mundial? Hui corre Alonso?

Sort que a este jove no l’ha pogut manipular mai ningú perquè és una persona desperta i obstinada que no fa cas a ningú ni se’n refia. Però, imagineu-vos que es tracta d’una altra persona més vulnerable.

Salvador Sendra Perelló