Si jo estire
fort per ací i tu estires fort per allà, de tombar, res! En tot cas, el que fem
és mantindre-la plantada de per vida i assegurada, amb força i bons puntals.
Sembla que el senyor Llach no es va molestar a estudiar les lleis de la física
o, si més no, no va anar mai d’acampada. Podemos tampoc ho du bé, això de
l’estirada...
La cançó amb què
Podemos feia les seues presentacions era
L’estaca. Estirem, estirem i, entre tots, la tombarem! Però, ara, amb la
deriva moderada dels antisistema, més que tombar, o canviar això que hi ha fet,
sembla que allò que volen és apuntalar-ho tot ben fort perquè res no es moga.
De moment, Juan Carlos Monedero se’n salva.
Ara Hacienda
sembla que ha de tornar-li un bon pico,
a Monedero, a causa de la seua declaració d’ingressos, extraordinària i legal.
Diré el que diu Pujalte: «es legal».
Diré el que deia Hegel: «tot allò real és racional». I la gent s’estira els
cabells quan hi ha referències a Hegel mentre li sembla normal el que diu
Pujalte. Segurament, el que passa a Xina, a Corea del Nord o a Venezuela també
és legal perquè per això són estats sobirans i tenen legislacions. Però no
penseu, ni en broma, que intente comparar Pujalte amb Hegel; la reflexió m’ha
sorgit perquè tinc l’Estètica de
l’alemany sobre la taula!
Monedero ―m’agrada
el seu cognom perquè em fa pensar que es tracta d’una persona estalviadora,
d’eixes de tota la vida― ha abandonat Podemos quan ha endevinat que el vaixell
a la deriva anava prenent el rumb. Quan es navega sense brúixola, deixant-te
guiar pels instints i per això que es diu «el líder», el viatge és divertit
però té els seus perills, tant els presents com els futurs. Pense a Machado
quan en la seua poesia més existencialista es referia als camins sobre la
mar... Ara pense a Monedero i l’abandó del vaixell quan este pren el rumb.
150.000 euros
són dinerets, i tu te’ls has guanyats! Abandona el vaixell però no els dones ni
un cèntim, als moderats, perquè els artistes ―com tu i jo sabem― també mengen,
beuen, fumen i fan altres cosetes. Benvingut a la deriva, de nou, i recorda de
gastar els teus dinerets amb coses bones per a l’esperit, encara que els metges
te les priven: la vida són quatre dies! Una coseta més: Miguel Bossé es va
canviar el primer cognom real, Dominguín, pel de sa mare, molt més artista.
Pensa-t’ho, vinga. I una altra: la perdició de l’esquerra són els complexos.
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada