La gent vota un partit
perquè té unes idees que combreguen amb les del grup polític a què voten. Si no
s'assimilen en el seu conjunt, sí que ho fan en gran mesura i, per esta raó, hi
ha eixa identificació. Estes idees, però, es poden donar en allò que el partit
proposa, en allò que el partit no diu i en les coses que el partit demostra,
com en el cas de la corrupció, per exemple.
Possiblement, i lligant
este paràgraf amb l'anterior, hauria d'esmentar allò que deia el rector d'un
poble veï: «fes allò que jo dic però no faces el que jo faig». Perquè s'adequa
millor que l'altra possibilitat que se sol donar; la de predicar amb l'exemple.
De tota manera, la pel·lícula acaba d'igual manera, i ens diuen que el ciutadà
és savi, que el poble sap allò que vol, que les persones han dit prou...,
mentre que eixes persones han parlat amb el vot i no cal que ningú les
reinterprete.
L'assumpte ha acabat on
havia de fer-ho, o siga, al mateix lloc de l'inici. Qualsevol pacte haguera
estat un frau i una enganyifa als votants perquè cada votant vol que guanyen
els seus, o això vull pensar. Un pacte amb l'altre haguera resultat claudicar
front a l'adversari, més que fóra en una part dels motius que han dut un partit
polític a presentar-se a les eleccions, i a les persones, a votar-lo. Però, en
el cas de Ciudadanos, la cosa no està tan clara...
El vot del ciutadà
agraviat és un vot que es pot fer servir per castigar, o reconduir, la deriva
del partit primari. Pense, sicerament, que Ciudadanos té una funció molt
concreta, i els seus caps ho saben. És per esta raó que solien repetir, de
manera constant dos raons de pes: «los ciudadanos quieren que nos entendamos
porque han votado un pacto» i, referint-se a qui no contemplava eixe pacte, els
acusava de «poner palos en las ruedas». Realment, tenen raó perquè la seua
condició de ser és eixa necessitat de fer de partit frontissa que ha aconseguit
el suport d'un sector decebut, com ho va ser en el seu dia UpyD, i envoltats
amb eixa bandera que volien partir, abans, les Provincias Vascongadas, i ara,
Cataluña.
La resta de grups, molt
més potents en idees i en carisma —i ací podem pensar de deixar de banda la
socialdemocràcia—, tenen un programa i un electorat a qui donar veu, unes idees
i una responsabilitat amb els seus. Les noves eleccions, per tant, són bones
per a aquells que tenen coses a dir i gent a qui representar, i dolentes per a
qui va de prestat i sense massa claredat d'idees. Pense, sincerament, que, a
nivell estatal, el PP i Podemos n'eixiran reforçats, tot i la possible pèrdua de
vots, ja que assoliran quota de fidelitat. El PSOE no ho té bonic i Ciudadanos,
tant fa, perquè va de prestat, i ells saben que, qui els ha votat, ha votat
«pacto».
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada