No és un bon títol per a un article i tampoc s’ha de començar mai a
redactar fent servir una negació. Però, no passa res: per a contemplar la
correcció ja hi ha massa llocs on llegir. La negació i l’oposició s’ha de fer
amb el sentit crític adient a la qualitat de l’escrit, i no amb la rotunditat
del «no és no», per exemple. Les coses tan simples tendixen a degenerar a causa
de la multitud d’interpretacions que admeten, entre les que es troba el simple
«no perquè sí».
El miracle econòmic, d’altra banda, ha de sotmetre’s a la crítica
hermenèutica, com ja ha passat en el cas del «no». La paraula «miracle» no és
la més apropiada per a definir estes coses que signifiquen l’aplicació de la
racionalitat. Per tant, el simple ús d’este mot ja és del tot inacceptable. No
obstant això, els il·luminats i miraculosos economistes reben el nom de «gurús» i la gent que els empenta a
l’èxit professional, i que admet este apel·latiu, sembla ser racional, o això
aparenta: de fet, són els que ens governen.
Ara, per centrar el tema amb el títol, només resta per dir que l’economia
pot ser qualsevol cosa menys una ciència. Afirmació que faig perquè, d’altra
banda, hauríem de tractar els gurús
com a científics i els miracles com a resultats d’un procés racional que es pot
comprovar i que, en el seu camí, ha suportat les dures avaluacions proposades
per Pooper. I, clar, el pas següent és, simplement, reconéixer que els nostres
diners els gestionen uns il·luminats que esperen aconseguir un miracle invocat
per un gurú: una gran veritat!
Ara ens diuen que no hi haurà diners per a les pensions perquè bla, bla, bla... Perfecte! Jo pense que
eixa notícia s’ha estat anticipada des de fa molts anys per persones que no han
sigut unes il·luminades, sinó que, precisament, les antagòniques d’esta gent
que creia en els gestors del sistema perquè posseïa la gràcia de la fe. El
miracle de la recuperació, per tant, ha estat present mentre s’han eixugat els
estalvis de les pensions i, d’ací a uns anys, el problema es multiplicarà per
dos: ens quedarem sense els estalvis i sense el miracle. L’única possibilitat
que tindrem per sobreviure serà eixa que ja anem explotant d’amagats: el
dèficit. Però, segur que arriben uns pobres immigrants que ens ho roben tot i
causen la nostra roïna, perquè els gestors són gurús que tenen la gràcia de fer miracles i els immigrants són uns
pobres desgraciats o, el que és el mateix: culpables.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada