El cap de setmana passat vaig llegir un llibre que ja feia temps tenia
ganes de llegir. Ruling the void –en
castellà Gobernando el vacío- és un
llibre de Peter Mair, un politòleg irlandés que analitza el perquè els partits
polítics ja no són necessaris a les democràcies liberals. El llibre resulta
molt interessant, i tot i que ha rebut moltes crítiques, òbviament per aquells
que encara creuen en "el sistema", jo compartisc si no totes les
seues tesis, sí la gran majoria. Sí més no, és un altre dels llibres que hauria
d'incorporar-se com lectura als instituts, si hom pensara en educació i no en
ensinistrament.
Un dels aspectes que toca, tema que també fa temps que jo en volia parlar –especialment d'ençà que vaig llegir Innerarity-, és que s'observa una deriva
entre els que reclamen més tecnòcrates i aquells anomenats populistes. El debat
ja ha fet el salt als mitjans, però als àmbits acadèmics ja fa temps que va. Pel
que fa als grans mass media, on qualsevol pot observar el debat –fins i tot jo
m'he adonat-, es pot veure les reaccions enfront del Brexit, l'elecció de
Trump, el referèndum a Colòmbia, etc. On es manifesta una total desconfiança
cap a l'electorat. Molts advoquen hui per una tecnocràcia perquè el poble no
està preparat per a saber el que li convé.
A l'àmbit acadèmic, ja fa temps que hi ha tota una sèrie de teòrics que advoquen per una
tecnocràcia, donat que tenen una gran desconfiança cap als polítics, com posa de manifest
Mair. El problema, segons els que advoquen per això, és que la complexitat del
món i dels temes fa impossible que els polítics prenguen decisions correctes i
eficients, doncs els polítics miren a curt termini i hi ha decisions que cal
una visió a llarg termini. Si els polítics no estan en condicions de prendre
decisions a llarg termini, en menys condicions està el poble de saber el que li
convé. La complexitat del món, i dels riscs que s'afronten, no són enteses ja
per l'home mitjà, queden fora del "sentit comú".
Per afrontar els riscs, els reptes, etc., cal una governança global. Dita
governança global ha de ser conduïda per experts, i perquè les decisions
d'aquests experts puguen ser dutes endavant els cal una nova legitimitat
–Innerarity, per exemple advoca per açò-. Si bé ningú posa en dubte que la
legitimitat ha de ser democràtica, cal establir altres vies de les actuals per
establir dita legitimitat. Ja no és suficient la mera decisió de poble, fins i
tot es considera nociu donar la paraula al poble perquè decidisca sobre
determinats temes com la Constitució Europea, el Brexit, la "pau" a
Colòmbia... La legitimitat ha de ser democràtica, però ha d'esquivar el poble.
Qualsevol intent de donar més democràcia a la Unió Europea ha sigut un fracàs.
Els francesos i holandesos van votar contra la Constitució Europea; i amb el
Tractat de Lisboa ja ningú es va plantejar fer un referèndum. L'acord comercial
amb Canada (CETA per les sigles amb anglés) no va ser sotmés a referèndum a cap
país, s'aprova d'amagadet. El TTIP tampoc serà sotmés a debat públic i votació
a cap país de la UE.
Sembla que la legitimitat democràtica només val quan es trien uns
parlaments i governs que ja han renunciat a la sobirania. Aquesta sobirania ara
resideix en tecnòcrates/buròcrates que adopten decisions que per donar-los una
legitimitat són aprovades obligatòriament als parlaments o refrendades pels governs estatals. Tot el
sistema de legitimitat democràtica provinent del poble, ha quedat només una
passadeta de pintura sobre les decisions preses pels tecnòcrates/buròcrates.
Els que alcen la veu enfront de aquest sistema de deslegitimació de les
decisions del poble, els que advoque perquè el poble tinga la veu i la decisió,
són titllats de populistes. El populisme és un mal camí i els governs sistèmics
–com ara el britànic- que han caigut a la temptació del populisme han eixit
escaldat, perquè els ignorants, incultes, pobres, rústics i maliciosos
ciutadans prenen sempre la decisió errònia a criteri dels savis, experts,
cultes i doctes tecnòcrates. Si hom mira les anàlisis que s'han fet dels
resultats del Brexit o de la victòria de Trump, arriba a la conclusió que
s'intenta de forma subreptícia atacar els resultats per via d'acatar els
votants com a poc capacitats per fer el correcte, per tant, s'està atacant el
fonament de la democràcia per via de deslegitimar la capacitat de decisió dels
votants.
Ara com ara hi ha plantejada una lluita política brutal entre dues formes
de com entendre la democràcia: o bé es redefineix perquè càpiga una tecnocràcia
amb una nova legitimitat; o bé es torna a un concepte radical de la democràcia,
es torna al concepte originari, a l'arrel, donant el protagonisme al poble.
Aquesta lluita cada vegada menys soterrada dominarà els anys vinents i el
guanyador redefinirà la societat postcapitalista, la societat que està naixent
després del període que es va iniciar amb la Revolució francesa i la industrial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada