Si ja és difícil
escriure sobre política, imagineu-vos si s’ha de fer sobre les eleccions
d’altre lloc, sense haver estat mai als EEUU i, a més, sense tindre televisor
ni haver vist cap conferència ni míting de cap dels candidats. Però, per això
estem: per arriscar-nos! I no és la primera volta, ni serà l’última, que
m’hauré d’embarcar en estes condicions tan adverses.
Donald Trump
s’enfronta a tota la maquinària de l’estat per la seua tossuderia i per creure’s
que un qualsevol, sense padrins, pot intentar accedir a la presidència dels
Estats Units. A més, a tot açò s’ha d’afegir que —pels detalls que es poden
observar des de la distància— este home és més bé justetet, quant a nivell
intel·lectual. El fill de Bush ja ho era, però, a més, aquell no tenia ni ofici
ni benefici; no obstant això, tenia un pare que el tutelava. Trump no té ni
això.
L’FBI s’ha
posicionat, a penúltima hora, contra la senyora Clinton, però ho ha fet per
mantenir mobilitzat el votant demòcrata i fer que el seu simpatitzant es trobe
motivat, a última hora, per acudir a les urnes. Tant d’avantatge feia perillar
el resultat de les eleccions per la desmobilització demòcrata i pel vot ocult
que se li pressuposa al republicà. I ja hi ha hagut prou sorpreses a Anglaterra
i a Colòmbia.
Jo,
personalment, voldria que guanyara Trump. I ho voldria perquè estic segur que la
senyora Clinton no ens durà dies de glòria com els que ens va oferir el seu
marit amb la taca de l’abric de Monica Lewinsky —tant de fred feia al despatx
Oval o això de l’abric formava part d’una depravada pràctica sexual? Realment,
va ser una època preciosa amb tot això de la fel·lació i la becària. Pense que
el senyor Donald està capacitat per oferir-nos episodis de la talla dels de
Bill o, fins i tot, superar-los. No obstant això, i a mesura que veig com es
desenvolupa el final la campanya, dubte que ho aconseguisca, amb la consegüent
pena que em provoca.
Els diners i els
mitjans de comunicació treballen de la mà, i això ho sabem bé els que hem vist
la investidura de Rajoy. A EEUU, supose que este mecanisme encara funciona amb
més precisió. El vot per correu coincidix amb la investigació de l’FMI, amb la
consegüent por que ha provocat entre els votants que perillen per immigrants o
per comunistes, per exemple. D’altra banda, m’he hagut d’arriscar per escriure
este article perquè el punt de vista que propose no eixirà mai a la premsa:
recordeu que es pot pecar també d’omissió, i ja posats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada