El primer
article que vaig escriure en este BLOG fou “Ucrania y el efecto placebo”. Ara,
un parell d’anys després, pense que és interessant retornar a l’argumentari
inicial per intentar explicar eixes coses que passen però que no escoltem per
enlloc. Abans de començar, però, he de dir que la qualitat dels meus textos
sembla que ha minvat des d’aleshores en la mesura en que ha davallat l’objecte
de l’escrit. Des d’ençà, no sé si atrevir-me a dir que n’he redactat altre de
bo; sempre hi ha un passat idíl·lic.
Moldàvia es
planteja si replantejar-se la relació amb la Unió Europea. Crimea, que abans era
part d’Ucraïna, es planta i li dóna plantó a la resta de l’estat. Sèrbia no ha
amagat mai el seu planter i planta la bandera russa. A Bulgària, el president
planta clot i deixa plantat el parlament quan el poble vota allò que no li plau...
O siga, que la llavor de Putin està plantada i comença a germinar regada per
planys de fe i adobada per la religió. Romania es manté plantada, de moment,
però em preocupa en la mesura que manté dues realitats socials i religioses;
però, per damunt de tot, religioses.
D’altra banda, i
per proximitat, nosaltres estem molt preocupats per la probable eixida del
Regne Unit de la UE, que possiblement passarà a ser un regne desunit. La
realitat religiosa anglesa és l’anglicana, en majoria. Si en l’altre article,
el primer de la sèrie de dos, deia que s’estava reconstruint el mur, ara ja
sembla més que evident el trencament Est/Oest, amb els consegüents laments,
alhora que el centre s’aïlla de la perifèria, molt més vulnerable.
I nosaltres, que
som els més europeus d’entre els europeus número u dels més europeus d’Europa?
Doncs, així: sense cap mirada crítica des de la mort d’Unamuno; com sempre. I,
des del meu punt de vista, de manera molt encertada perquè, si es desfà la
Unió, sembla que no ens en recuperarem mai més. La perifèria europea ens deixa
sense cap mena de marge de maniobra geoestratègica que vaja més enllà de la
defensa del catolicisme, junt amb Irlanda, Itàlia, Portugal i Polònia.
Quan els rics
ens titllaven de pigs, tot i que no
hi estaven incloses ni Irlanda ni Polònia, tots sabíem que també els afectava
el qualificatiu. Grècia és ortodoxa i per poc està encara a la Unió, Malta,
l’ultracatòlica, també està ben tocada i França perilla perquè les grans
manifestacions de fa uns anys, lluny de les sindicals, eren les convocades pel
clero, quan la seua economia es troba més que qüestionada. Mire el llibre de Weber que tinc a la
prestatgeria i pense a rellegir-lo, de nou, per entendre un món enrocat en els
dogmes. El barrejaré amb Unamuno per poder analitzar la (im)possible entrada de
Turquia al club.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada